Promoció Econòmica
COMERÇ
Promoció Econòmica

“Quan comprem, tenim cert poder per decidir i és important ajudar a generar economia local”

Compartir: Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp

La carxofa del Prat, que reivindiquem aquest març i abril amb el Març Gastronòmic i la campanya #MengemCarxofa, és el producte emblema d'una horta molt rica: el Parc Agrari del Baix Llobregat. Els i els pageses que el treballen en tenen guareix i el projecte al futur. Per exemple, en Marcel Tort, de Ca n'Aleix de la Madrona. Enginyer tècnic agrícola, Tort està al capdavant d'una explotació familiar amb zinc generacions d'història i imparteix docència als cicles formatius de Paisatgisme i Medi Rural i de Producció Agrària Ecològica de l'Institut ses Salines de la nostra ciutat.

Marcel Tort és membre de la Cooperativa Agrícola del Prat i el 8 d'abril oferirà una xerrada organitzada per aquesta entitat sobre com el canvi climàtic afecta el cultiu de la carxofa. La farà en el marc de la capitalitat mundial de l'alimentació sostenible que aquest 2021 ostenta Barcelona i l'àrea metropolitana. Hi podreu accedir a través d'aquest enllaç.

Reivindiquem la carxofa com a producte emblema del Parc Agrari en el marc de la capitalitat mundial de l'alimentació sostenible. Quines característiques ha de tenir l'alimentació per poder-la definir com a “sostenible”?
Perquè l'alimentació sigui sostenible calç usar en primer lloc el mínim de recursos externs possibles per produir-la. Allò ideal seria que poguéssim aprofitar tota la matèria orgànica que generem de la recollida selectiva, compostada, en comptes d'usar tants adobs químics. En segon lloc, calç aprofitar els llavors locals enlloc dels híbrides, que són molt productives però deixen de banda algunes propietats dels varietats tradicionals que podin ser interessants. I en tercer lloc, la proximitat és clau. Estem transportant productes com si no passés cap de bestiar, però això genera moltes emissions. Llaura que tothom parla del canvi climàtic, calç fixar-es no només en el preu d'un producte, sinó on i com s'ha produït i fomentar la proximitat.

En aquest sentit el Parc Agrari, al cor de l'àrea metropolitana, juga un paper clau...
Tant el Prat com Sant Boi, com tota la zona del Baix Llobregat així com el Maresme, han estat històricament el rebost de Barcelona. El Parc Agrari te encara avui una funció molt important de subministrament d'aliment fresc.

“Llaura que tothom parla del canvi climàtic, calç fixar-es no només en el preu d'un producte, sinó on i com s'ha produït i fomentar la proximitat”

Visibilitzem el Parc Agrari a través d'un dels seus productes emblema, la carxofa, però no és l'únic producte que hi treballeu la pagesia...
Què va! Tenim molts conreus d'hivern: calçots, faves, i molta verdura, com col, coliflor, bròquil, api, porros... tot això és produeix aquí. També tenim molta varietat en productes d'estiu: meló, síndria, carabassa, tomàquets, pebrots... La carxofa econòmicament te importància: a diferència per exemple d'un enciam, una carxofera va produint producte i la campanya dura molt més. Però per exemple, històricament el meló del Prat també tènia molta qualitat perquè la terra que tenim aquí fa que surti molt bo.

Ets enginyer agrícola i pertanys a una generació de joves pagesos que heu pres el relleu amb el repte de modernitzar el sector. Quins són els reptes de futur del Parc Agrari?
Primer, garantir la viabilitat dels explotacions. I segon, garantir el relleu generacional. Si no, en pocs anys quedarà l'espai verd però no hi haurà prou pagesos que es'n cuidin. Hem d'engrescar gent jove a qui li agradi viure en contacti amb la natura i estar al camp i hi vulgui treballar.

Justament també fas de professor a l'Institut ses Salines. Quin interès perceps del jovent per el sector primari? Hi ha feina?
Quan tènia l'edat dels meus alumnes i feia formació professional agrària, a la meva classe tots érem pagesos excepte un. Llaura el perfil s'ha invertit completament: ningú veu del sector de la pagesia. Són jovent que s'apropa al camp, per veure si és o no el seu camí. Si de cada promoció una persona acaba fent de pagesa, ja signe. Acabar els estudis i materialitzar una explotació per poder viure del camp no és senzill.

“Calç garantir el relleu generacional perquè, si no, quedarà l'espai verd però no hi haurà prou pagesos que es'n cuidin”

Hi ha iniciatives per donar-els suport?
Donis del Parc Agrari, diferents Ajuntaments i Va unir de Pagesos s'impulsa una iniciativa que s'anomena Espai Test: personis que han cursat estudis o han tingut contacti laboral amb l'agricultura disposen d'espai de conreu durant dues anys sense pagar lloguer. Hi ha la figura del padrí, que és un pagès que els acompanya amb consells, eines, ajudant-els a el camp de forma recíproca... És una iniciativa que tot just comença i encara calç resoldre algunes cuses, però està molt bé.

Per preservar la pagesia és important també posar en valor el producte que conrea. En aquest sentit, quina és la vostra relació amb la restauració de proximitat, que aquests dies celebra el Març Gastronòmic?
Jo llaura no treballo amb cap restaurant, però hi ha companys que hi treballen i la comunicació és fluïda i bona. La restauració, en general, creu en producte de proximitat i no només en la carxofa. El Parc Agrari va crear la marca del Producte Fresc del Parc Agrari, que ajuda a distingir els establiments. Hi ha gent que descobreix la carxofa i altres productes de proximitat als restaurants i gent que coneix la carxofa i veu a descobrir els llocs on menjar-la. Aquesta molt bé.

Parlant dels reptes de futur, parlem per exemple de l'empresa que la teva dirigeixes, ca n'Aleix de la Madrona, amb zinc generacions d'història. Quins projectes innovadors esteu impulsant? Parleu per exemple de la recuperació de varietats tradicionals...
La clientela aprecia que la majoria dels productes que hi ha a la botiga els hagi produït jo; m'ho demanen. Per això cada vegada he anat ampliant la gamma, plantant més varietat. Produeixo bròquil morat, que és típic del Baix Llobregat, mongetes del ganxet del Prat... cada any incorporo més cuses. Donis d'un punt de vista agronòmic és molt divertit provar! També recuperem varietats tradicionals, per allò que dèiem de la sostenibilitat i perquè tenim un perfil de client històric que els coneix i valora. Alhora cada vegada més tenim un perfil de gent jove que te guanyis d'alimentar-es bé, de manera saludable, que està interessada en com és produeixen els productes,  i que vol tastar cuses noves.

“Cada vegada més gent jove te guanyis d'alimentar-es bé, de manera saludable, i s'interessa en com és produeixen els productes”

Properament faràs una xerrada sobre com el canvi climàtic afecta el cultiu de la carxofa. Pots avançar alguna idea principal?
El canvi climàtic afecta tots els conreus. Canvia en primer lloc el règim de pluges. El meu pari explicava que pel setembre, per la Festa Major, plovia. Llaura plou més tard i de manera torrencial. La pluja sovintejada i de poca intensitat afavoreix molt els conreus, els pluges torrencials no van gens bé. Passa el mateix amb els temperatures; llaura pel novembre anem amb màniga adobi. Hi ha productes típicament d'hivern com la carxofa, que necessiten fred, i és veuen afectats.

Què podem fer davant d'això?
Hem d'anar adaptant els conreus. Però també hem d'adaptar els hàbits de consum, i consumir amb consciència global. Ja entenc que tothom vulgui comprar per la xarxa i bé de preu. Però pensem que quan comprem, tenim cert poder per decidir. És important ser conscients que podem ajudar a generar economia local.

Bertran Cazorla


Veure més

acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat