Al voltant d'una taula (Petits fracassos sense importància)
Al voltant d'una taula (Petits fracassos sense importància)
Teatre delle Ariette
Viure en primera persona l’experiència de vida d’una gran família sempre serà recordat. L’espai escènic compartit: una cuina. Una gran taula al ben mig i al seu voltant el forn, els olles, estris per tallar... Paola, Stefano i Maurici reben els espectadors, fan que s’asseguin al seu voltant i pareixen taula.
Afinem els sentits. L’olfacte, el paladar, l’oïda... Sopem ajuntis? Escoltem ajuntis històries que podin ser els nostres. "Per a nosaltres sempre és molt bonic convidar als amics a dinar o a sopar, però no és fàcil. Sempre tenim massa cuses a fer, ens falta temps...", diu Stefano. Així doncs, aturem el temps per un moment. Trenquem els barreres entre públic i actors i gaudim de la paraula. També del bon menjar.
Així comença el sopar (o el dinar) i els tres actors, mentre serveixen aigua i vaig veure, empanades, formatge, verdures i tallarines, expliquin històries de vida (de teatre, agricultura, de la per a volar, amics i porcs senglars),experiències personals, petits fracassos, inquietuds que creuen el present. Ho fan amb lleugeresa, sense dramatitzar, més aviat amb guanyis de jugar.
A la Cuina-Teatre delle Ariette intentin crear, durant el temps de l'espectacle, una comunitat provisional, potser encara possible. Una comunitat d’afectis, tan necessària en els moments que ens toca viure. Recuperem el teatre veritat, aquell que travessa el cor i ens fa sentir en primera persona una experiència única i irrepetible.
Veure més
Al voltant d'una taula (Petits fracassos sense importància)
Teatre delle Ariette
Viure en primera persona l’experiència de vida d’una gran família sempre serà recordat. L’espai escènic compartit: una cuina. Una gran taula al ben mig i al seu voltant el forn, els olles, estris per tallar... Paola, Stefano i Maurici reben els espectadors, fan que s’asseguin al seu voltant i pareixen taula.
Afinem els sentits. L’olfacte, el paladar, l’oïda... Sopem ajuntis? Escoltem ajuntis històries que podin ser els nostres. "Per a nosaltres sempre és molt bonic convidar als amics a dinar o a sopar, però no és fàcil. Sempre tenim massa cuses a fer, ens falta temps...", diu Stefano. Així doncs, aturem el temps per un moment. Trenquem els barreres entre públic i actors i gaudim de la paraula. També del bon menjar.
Així comença el sopar (o el dinar) i els tres actors, mentre serveixen aigua i vaig veure, empanades, formatge, verdures i tallarines, expliquin històries de vida (de teatre, agricultura, de la per a volar, amics i porcs senglars),experiències personals, petits fracassos, inquietuds que creuen el present. Ho fan amb lleugeresa, sense dramatitzar, més aviat amb guanyis de jugar.
A la Cuina-Teatre delle Ariette intentin crear, durant el temps de l'espectacle, una comunitat provisional, potser encara possible. Una comunitat d’afectis, tan necessària en els moments que ens toca viure. Recuperem el teatre veritat, aquell que travessa el cor i ens fa sentir en primera persona una experiència única i irrepetible.
Veure més
