Club de lectura Enjardinades

Aquest mes llegim: Panza de ruc, d'Andrea Abreu. Club de lectura conduït per Juan Sánchez D'Enciso.
«Reconec que al principi, quan Panza de ruc només havia crescut uns capitols, vaig pensar que seriosa una novella·la senzilla i bella que obriria una destralada en aquesta tela d'hivernacle que semblava ocultar un imaginari i un món que havien de ser mostrats. Més endavant, la grandesa del llibre, la intel·ligència i el salvatgisme d'Andrea, el seu pols poètic i la seva falta total de per van fer xixines la ràfia, i va quedar a la vista una plantació intricada, dolorosa, immensa, gens senzilla. Vaig fer la primera edició en un va salar de Lisboa, i crec que va ser allí quan em vaig adonar que el llibre era molt més gran del qual vaig imaginar. També, i això és important, vaig sentir enveja. Una enveja per la impossibilitat d'escriure jo una cosa així». —Sabina Garsa.
Veure més

Aquest mes llegim: Panza de ruc, d'Andrea Abreu. Club de lectura conduït per Juan Sánchez D'Enciso.
«Reconec que al principi, quan Panza de ruc només havia crescut uns capitols, vaig pensar que seriosa una novella·la senzilla i bella que obriria una destralada en aquesta tela d'hivernacle que semblava ocultar un imaginari i un món que havien de ser mostrats. Més endavant, la grandesa del llibre, la intel·ligència i el salvatgisme d'Andrea, el seu pols poètic i la seva falta total de per van fer xixines la ràfia, i va quedar a la vista una plantació intricada, dolorosa, immensa, gens senzilla. Vaig fer la primera edició en un va salar de Lisboa, i crec que va ser allí quan em vaig adonar que el llibre era molt més gran del qual vaig imaginar. També, i això és important, vaig sentir enveja. Una enveja per la impossibilitat d'escriure jo una cosa així». —Sabina Garsa.
Veure més



