Indisciplinats: One night at the golden bar
One night at the golden bar
Alberto Cortés
Diu així l’Alberto Cortés:
He anomenat One night at the golden bar a l'experiència de vulnerabilitzar-em per a trobar la bellesa que apareix en la declaració d'amor cursi, afectada, desfasada i queer. Escrivint des de l'èxtasi i des del romàntic, va aparèixer l'orador i la revolta de la veu cantada i musicada; en definitiva volia trobar un cant que posi en evidència la fragilitat dels afectis des de la mirada marica. Vull invocar donis d'alguna mena de cel inventat a la figura de l'àngel, preguntar-em sobre quins són els identitats que estan en aquest lloc vulnerable i monstruós al mateix temps i com protegirem aquests cossos quan s'exposin en la seva fragilitat. Per a entendre'm em dic que això va del que els focs del desig i l'amor van fer amb el meu cos i el meu llenguatge pensant en altres homes. En el camí m'apareixen totes els esquerdes sense resoldre que formin part de l'inabastable associat al romàntic; els tensions entre els teories que formulem per a inventar-ens noves maneres de relacionar-ens amb la toxicitat masculina i l'heteronorma i al mateix temps la capacitat de caure malalts de desig davant L'Home que llaura la terra. Aquesta esquerda és aquesta performance. Encara que també pot ser l'atac que Ana Torroja canta en La Força del Destí quan diu «una nit en el bar de l'Or em vaig decidir a atacar«. I també podria ser el que va dir Rilke: «tot àngel és terrible«. O totes aquestes altres cuses que veig quan cant a l'amor però no entenc.
Alberto Cortés és un director i dramaturg de Màlaga, llicenciat en Història de l'Art, que l'any 2008 va crear la companyia Bajotierra i que ha estat implicat en iniciatives com el festival de l'escena alternativa de Màlaga El Quiròfan o el cicle Escena Bruta. Durant l'any 2012 va treballar amb la companyia belga de dansa-teatre Peeping Tom i, a partir de l'any 2013, inicia una trajectòria individual. Desenvolupa la seva activitat formant-s'i relacionant-s'amb diverses creadors i companyies nacionals i internacionals. Ha creat muntatges com Visqui la guerra, Història de Mikoto, Jo abans era millor, Hollywood, Massacre a Nebraska i L'Ardor. L’any 2022 va publicar Les muntanyes són teves (que aplega L'ardor, del 2021, i One night at the golden bar, del 2022) amb l'editorial Contintametienes. A Catalunya l'hem vist en diverses ocasions participant en la programació del Sâlmon< Festival d’Arts Vives Contemporànies i al festival Terrassa Noves Tendències (TNT).
Aquest espectacle forma part d'Indisciplinats, un festival dedicat a la creació lliure, contemporània i desbordant, en el qual propals escèniques, visuals, performatives i comunitàries ocupin el Teatre L’Artesà, La Capsa, els centres cívics del Prat de Llobregat, l’Escola d’Arts Visuals del Prat i el Centre d’Art Torre Muntadas del 15 al 19 de novembre
Veure més
One night at the golden bar
Alberto Cortés
Diu així l’Alberto Cortés:
He anomenat One night at the golden bar a l'experiència de vulnerabilitzar-em per a trobar la bellesa que apareix en la declaració d'amor cursi, afectada, desfasada i queer. Escrivint des de l'èxtasi i des del romàntic, va aparèixer l'orador i la revolta de la veu cantada i musicada; en definitiva volia trobar un cant que posi en evidència la fragilitat dels afectis des de la mirada marica. Vull invocar donis d'alguna mena de cel inventat a la figura de l'àngel, preguntar-em sobre quins són els identitats que estan en aquest lloc vulnerable i monstruós al mateix temps i com protegirem aquests cossos quan s'exposin en la seva fragilitat. Per a entendre'm em dic que això va del que els focs del desig i l'amor van fer amb el meu cos i el meu llenguatge pensant en altres homes. En el camí m'apareixen totes els esquerdes sense resoldre que formin part de l'inabastable associat al romàntic; els tensions entre els teories que formulem per a inventar-ens noves maneres de relacionar-ens amb la toxicitat masculina i l'heteronorma i al mateix temps la capacitat de caure malalts de desig davant L'Home que llaura la terra. Aquesta esquerda és aquesta performance. Encara que també pot ser l'atac que Ana Torroja canta en La Força del Destí quan diu «una nit en el bar de l'Or em vaig decidir a atacar«. I també podria ser el que va dir Rilke: «tot àngel és terrible«. O totes aquestes altres cuses que veig quan cant a l'amor però no entenc.
Alberto Cortés és un director i dramaturg de Màlaga, llicenciat en Història de l'Art, que l'any 2008 va crear la companyia Bajotierra i que ha estat implicat en iniciatives com el festival de l'escena alternativa de Màlaga El Quiròfan o el cicle Escena Bruta. Durant l'any 2012 va treballar amb la companyia belga de dansa-teatre Peeping Tom i, a partir de l'any 2013, inicia una trajectòria individual. Desenvolupa la seva activitat formant-s'i relacionant-s'amb diverses creadors i companyies nacionals i internacionals. Ha creat muntatges com Visqui la guerra, Història de Mikoto, Jo abans era millor, Hollywood, Massacre a Nebraska i L'Ardor. L’any 2022 va publicar Les muntanyes són teves (que aplega L'ardor, del 2021, i One night at the golden bar, del 2022) amb l'editorial Contintametienes. A Catalunya l'hem vist en diverses ocasions participant en la programació del Sâlmon< Festival d’Arts Vives Contemporànies i al festival Terrassa Noves Tendències (TNT).
Aquest espectacle forma part d'Indisciplinats, un festival dedicat a la creació lliure, contemporània i desbordant, en el qual propals escèniques, visuals, performatives i comunitàries ocupin el Teatre L’Artesà, La Capsa, els centres cívics del Prat de Llobregat, l’Escola d’Arts Visuals del Prat i el Centre d’Art Torre Muntadas del 15 al 19 de novembre
Veure més
