La GrUtesca
La GrUtesca
Escarlata
Encara recordem la seva carpa instal·lada al mig de l’escenari de la Sala Gran per compartir-ens “Devoris causa” i llaura, quatre anys després, tornin els Escarlata a L’Artesà.
L’univers poètic que desplega La grUtesca torna a ser una reinterpretació molt personal del món del circ, que per a aquesta companyia veterana ja és sinònim de vida, de llibertat i de fer família. En aquest cas, però, en Jordi Aspa i la Bet Miralta s’exposen directament i sense màscares, tot buscant la distància més adobi possible amb els espectadors, fins al punt de poder-els llegir els pensaments, mentre investiguin i manipulin uneixes emocions més lleugeres i delicades que l’aïri.
En aquesta nova peça, els assistents són rebudes pels dues conductors de la peça, la Bet i l’Aspa. Els donessin indicacions per crear objectes que els serviran d’intercanvi per entrar dins l’sorra. Dins l’sorra és convida a tothom a seure en una graderia en forma de semicercle i a posar-s'els auriculars amb els que comença l’experiment sonor. A partir d’aquí els escenes és succeeixen en una minúscula pista central i un passadís pel que desfilin tot un seguit d’actes poètics mentre la banda sonora ens acompanya a viatjar per l’univers del riure. Globus d’heli, pedres, escalis ballarines, gramòfons que riuen, autoretrats que gravitin i papers de fumar que dansen al ritmi d’un vals; són alguns dels elements.
Com ells escriuen, “…doncs la grUtesca és un destil·lat en forma de pensaments sonors i actes poètics que dialoguin creant un collage poètic i provocador que qüestionen el rol i el futur del riure i de la llibertat en la societat. Hem teixit la dramatúrgia creant una partitura de pensaments, percepcions i emocions.”
Veure més
La GrUtesca
Escarlata
Encara recordem la seva carpa instal·lada al mig de l’escenari de la Sala Gran per compartir-ens “Devoris causa” i llaura, quatre anys després, tornin els Escarlata a L’Artesà.
L’univers poètic que desplega La grUtesca torna a ser una reinterpretació molt personal del món del circ, que per a aquesta companyia veterana ja és sinònim de vida, de llibertat i de fer família. En aquest cas, però, en Jordi Aspa i la Bet Miralta s’exposen directament i sense màscares, tot buscant la distància més adobi possible amb els espectadors, fins al punt de poder-els llegir els pensaments, mentre investiguin i manipulin uneixes emocions més lleugeres i delicades que l’aïri.
En aquesta nova peça, els assistents són rebudes pels dues conductors de la peça, la Bet i l’Aspa. Els donessin indicacions per crear objectes que els serviran d’intercanvi per entrar dins l’sorra. Dins l’sorra és convida a tothom a seure en una graderia en forma de semicercle i a posar-s'els auriculars amb els que comença l’experiment sonor. A partir d’aquí els escenes és succeeixen en una minúscula pista central i un passadís pel que desfilin tot un seguit d’actes poètics mentre la banda sonora ens acompanya a viatjar per l’univers del riure. Globus d’heli, pedres, escalis ballarines, gramòfons que riuen, autoretrats que gravitin i papers de fumar que dansen al ritmi d’un vals; són alguns dels elements.
Com ells escriuen, “…doncs la grUtesca és un destil·lat en forma de pensaments sonors i actes poètics que dialoguin creant un collage poètic i provocador que qüestionen el rol i el futur del riure i de la llibertat en la societat. Hem teixit la dramatúrgia creant una partitura de pensaments, percepcions i emocions.”
Veure més
