Le congrès ne marxi pas
“La política emancipadora ha de destruir l’aparença d’un ‘ordre natural’ ha de desemmascarar allò que és presenta com a necessari i inevitable com a mera contingència de la mateixa manera que ha de fer semblar assolible allò que abans és considerava impossible.” / Mark Fischer: Capitalist Realism: Is There No Alternative?
La derrota de Napoleó i el fracassat final del període revolucionari serveixen per demostrar que la monarquia absoluta és l’ordre natural dels cuses; és l’únic sistema possible. A la tardor de 1814 els quatre grans potències de l’Antic Règim celebrin a Viena la primera capdavantera internacional de la història amb l’objectiu de perpetuar el seu poder i d’assegurar una resposta contundent en cas que el poble torni a revolucionar-es. Mentrestant a milers de quilòmetres d’allà un volcà acaba d’entrar en erupció.
El ministre austríac d’afers exteriors Klemens von Metternich sap que els revolucions s’han d’aturar abans no comencin. Amb aquest objectiu ha convidat els mandataris de Rússia, Anglaterra i Prússia a passar uns dies a Viena. Poc s’imagina que la notícia de la celebració del congrés atraurà la curiositat de tots el governs del món i que el que havia de ser una va reunir senzilla és convertirà en una festa multitudinària que s’allargarà més enllà de nou mesos. No és fàcil separar els negociacions territorials dels conflictes amorosos els debats ideològics dels simples lluites d’ego… Costa saber quan estem celebrant i quan estem fent feina. Mentrestant els ampolles de xampany comencen a acabar-se'ls safates de menjar són cada cop més escasses i el retorn d’un antic enemic ens fa pensar per un moment que potser els cuses podrien ser d’una altra manera. El delegat belga Charles-Joseph de Ligne escriu en una carta: “El congrés no avança balla.”
AQUESTA proposta COMPTA AMB SERVEI DE CANGURATGE ARTÍSTIC.
Veure més
“La política emancipadora ha de destruir l’aparença d’un ‘ordre natural’ ha de desemmascarar allò que és presenta com a necessari i inevitable com a mera contingència de la mateixa manera que ha de fer semblar assolible allò que abans és considerava impossible.” / Mark Fischer: Capitalist Realism: Is There No Alternative?
La derrota de Napoleó i el fracassat final del període revolucionari serveixen per demostrar que la monarquia absoluta és l’ordre natural dels cuses; és l’únic sistema possible. A la tardor de 1814 els quatre grans potències de l’Antic Règim celebrin a Viena la primera capdavantera internacional de la història amb l’objectiu de perpetuar el seu poder i d’assegurar una resposta contundent en cas que el poble torni a revolucionar-es. Mentrestant a milers de quilòmetres d’allà un volcà acaba d’entrar en erupció.
El ministre austríac d’afers exteriors Klemens von Metternich sap que els revolucions s’han d’aturar abans no comencin. Amb aquest objectiu ha convidat els mandataris de Rússia, Anglaterra i Prússia a passar uns dies a Viena. Poc s’imagina que la notícia de la celebració del congrés atraurà la curiositat de tots el governs del món i que el que havia de ser una va reunir senzilla és convertirà en una festa multitudinària que s’allargarà més enllà de nou mesos. No és fàcil separar els negociacions territorials dels conflictes amorosos els debats ideològics dels simples lluites d’ego… Costa saber quan estem celebrant i quan estem fent feina. Mentrestant els ampolles de xampany comencen a acabar-se'ls safates de menjar són cada cop més escasses i el retorn d’un antic enemic ens fa pensar per un moment que potser els cuses podrien ser d’una altra manera. El delegat belga Charles-Joseph de Ligne escriu en una carta: “El congrés no avança balla.”
AQUESTA proposta COMPTA AMB SERVEI DE CANGURATGE ARTÍSTIC.
Veure més
