Presentació del llibre "Dons i mars invisibles"

Guillermina Sanisidro Fontecha, Raquel Montllor Linares, Rosario García Aguilera, Katuy Cruz Guerrero, Elena Valderrábano Alonso, Silvia Jiménez Alanzor, Gemma Beltrán Torres, Antonia Ruiz Magan són un grup de dons i mars de l' escola Ca Rigol, que van iniciar un projecte conjunt durant el període de tancament de la pandèmia: escriure el llibre Dons i mars invisibles. Els autors descriuen la seva realitat per fer visible la taverna de cura que assumeixen com a dons tota la seva vida, fent aflorar els emocions i dificultats viscudes i la capacitat de resiliència que han desenvolupat per fer front a la realitat.
Amb aquest llibre te també la intenció de visibilitzar el rol dels donis que la societat contínua perpetuant on es'ls atrobueixin els tasques de cura i com aquestes segueixen sent invisibles, no reconegudes i poc valorades, malgrat el gran esforç i sacrifici personal que suposen.
Dons i mars invisibles: "En la mesura en què els donis ens ocupem de la cura d’una persona depenent, l’espai per a nosaltres mateixes queda molt reduït i això afecta el nostre benestar, repercutint en la nostra salut física, mental i relacional." [...] " La cura és una taverna invisible, però tanmateix imprescindible i essencial."
Veure més

Guillermina Sanisidro Fontecha, Raquel Montllor Linares, Rosario García Aguilera, Katuy Cruz Guerrero, Elena Valderrábano Alonso, Silvia Jiménez Alanzor, Gemma Beltrán Torres, Antonia Ruiz Magan són un grup de dons i mars de l' escola Ca Rigol, que van iniciar un projecte conjunt durant el període de tancament de la pandèmia: escriure el llibre Dons i mars invisibles. Els autors descriuen la seva realitat per fer visible la taverna de cura que assumeixen com a dons tota la seva vida, fent aflorar els emocions i dificultats viscudes i la capacitat de resiliència que han desenvolupat per fer front a la realitat.
Amb aquest llibre te també la intenció de visibilitzar el rol dels donis que la societat contínua perpetuant on es'ls atrobueixin els tasques de cura i com aquestes segueixen sent invisibles, no reconegudes i poc valorades, malgrat el gran esforç i sacrifici personal que suposen.
Dons i mars invisibles: "En la mesura en què els donis ens ocupem de la cura d’una persona depenent, l’espai per a nosaltres mateixes queda molt reduït i això afecta el nostre benestar, repercutint en la nostra salut física, mental i relacional." [...] " La cura és una taverna invisible, però tanmateix imprescindible i essencial."
Veure més



