Presentació del llibre "Tan bonica i tirana", de Blanca Llum Vidal
La poeta Blanca Llum Vidal ens visita per parlar sobre el seu darrer poemari, Tan bonica i tirana, Premi Carles Riba 2024. L'autora conversa sobre el seu llibre amb l'escriptora, periodista i traductora Míriam Cano.
Tan bonica i tirana és un llibre de capis. La primera i visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que és diu amb un ritmi nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, sense jerarquia possible, el llibre és això: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un agraïment poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què és parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que pot explicar l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció dels cuses és el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal és contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.
Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a Barcelona. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i un Màster de Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas dirigida per Josep Maria Esquirol). Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor, de Marguerite Dures i, de la mateixa autora, ha traduït Écrire en solitari. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà, els cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià, els contes de Víctor Català, els Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons d’Àngel Carmona i, entre d’altres, el llibre que va acompanyar l’exposició Francesc Tosquelles o el catàleg Agnès Varda que és va presentar al CCCB. Ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna, a Santiago de Xile, a Buenos Aires i a Mèxic. Ha escrit sobre March, Blanchot, Kafka, Rodoreda, Arendt, Hersch, Català i Dures, entre d’altres. Ha estat jurat del Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés i del Premi Mallorca de Poesia i actualment ho és del jurat del Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana i del Premi Maria-Mercè Marçal de poesia. La seva obra ha format part de llibres col·lectius com llaura Pedra foguera, Dir el meu nom (mostra de poetes contemporànies des de l'entorn digital) o Women Writers in Catalan. El 2023 va publicar una antologia de la seva obra a Textos Sentit Edição & Lletres, traduïda al portuguès per Àlex Tarradellas, i actualment és prepara una antologia de la seva obra traduïda a l’italià per Marcelo Belotti i una al castellà traduïda per Unai Velasco. Fa correccions per a diverses entitats i editorials. Ha escrit articles al Quadern d’El País, al diari de política i cultura El Temps i llaura ho fa regularment al digital Catorze. Ha pujat a l’escenari amb Maria Callís per representar La Infanticida de Víctor Català i amb la clàssica i el postrock dels Sara Fontán. Ha estat convidada a la Fira del Llibre de Buenos Aires i de Guadalajara (Mèxic). Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i la teva, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és o / Aquest amor que no és un (amb traducció de Berta García Faet),Amor a la brega, La princesa sou Vós / La princesa sou Vós (amb traducció d’Unai Velasco),Llegir petit i escriure sobre literatura i amor, No cometràs adulteri i Tan bonica i tirana (Premi Carles Riba 2024).
Fotografia Blanca Llum Vidal: ©David Ruano
Míriam Cano és professora de l’Escola Bloom, on imparteix seminaris de lectura i creació poètica, i col·labora amb diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària. Dins la seva trajectòria com a escriptora destaquin diversos poemaris, com Buntsandstein (Viena, 2013),guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (LaBreu Edicions, 2020). També és autora del conte «La Comuna de París», dins el volum Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017),escrit conjuntament amb Martí Sales i Antònia Vicens. Com a traductora ha portat al català obris d’Emily Dickinson, Albert Camus, Sandra Cisneros, Maggie Nelson, Lauren Groff, Martha Nussbaum, Joana Russ i John Ashbery. També és coeditora de la revista de creació Carn de Cap.
Aquesta activitat forma part del cicle Primavera de Llibres i Lletres.
Veure més
La poeta Blanca Llum Vidal ens visita per parlar sobre el seu darrer poemari, Tan bonica i tirana, Premi Carles Riba 2024. L'autora conversa sobre el seu llibre amb l'escriptora, periodista i traductora Míriam Cano.
Tan bonica i tirana és un llibre de capis. La primera i visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que és diu amb un ritmi nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, sense jerarquia possible, el llibre és això: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un agraïment poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què és parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que pot explicar l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció dels cuses és el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal és contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.
Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a Barcelona. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i un Màster de Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas dirigida per Josep Maria Esquirol). Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor, de Marguerite Dures i, de la mateixa autora, ha traduït Écrire en solitari. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà, els cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià, els contes de Víctor Català, els Dues Catalunyes: jocfloralescos i xarons d’Àngel Carmona i, entre d’altres, el llibre que va acompanyar l’exposició Francesc Tosquelles o el catàleg Agnès Varda que és va presentar al CCCB. Ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna, a Santiago de Xile, a Buenos Aires i a Mèxic. Ha escrit sobre March, Blanchot, Kafka, Rodoreda, Arendt, Hersch, Català i Dures, entre d’altres. Ha estat jurat del Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés i del Premi Mallorca de Poesia i actualment ho és del jurat del Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana i del Premi Maria-Mercè Marçal de poesia. La seva obra ha format part de llibres col·lectius com llaura Pedra foguera, Dir el meu nom (mostra de poetes contemporànies des de l'entorn digital) o Women Writers in Catalan. El 2023 va publicar una antologia de la seva obra a Textos Sentit Edição & Lletres, traduïda al portuguès per Àlex Tarradellas, i actualment és prepara una antologia de la seva obra traduïda a l’italià per Marcelo Belotti i una al castellà traduïda per Unai Velasco. Fa correccions per a diverses entitats i editorials. Ha escrit articles al Quadern d’El País, al diari de política i cultura El Temps i llaura ho fa regularment al digital Catorze. Ha pujat a l’escenari amb Maria Callís per representar La Infanticida de Víctor Català i amb la clàssica i el postrock dels Sara Fontán. Ha estat convidada a la Fira del Llibre de Buenos Aires i de Guadalajara (Mèxic). Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i la teva, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és o / Aquest amor que no és un (amb traducció de Berta García Faet),Amor a la brega, La princesa sou Vós / La princesa sou Vós (amb traducció d’Unai Velasco),Llegir petit i escriure sobre literatura i amor, No cometràs adulteri i Tan bonica i tirana (Premi Carles Riba 2024).
Fotografia Blanca Llum Vidal: ©David Ruano
Míriam Cano és professora de l’Escola Bloom, on imparteix seminaris de lectura i creació poètica, i col·labora amb diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària. Dins la seva trajectòria com a escriptora destaquin diversos poemaris, com Buntsandstein (Viena, 2013),guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (LaBreu Edicions, 2020). També és autora del conte «La Comuna de París», dins el volum Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017),escrit conjuntament amb Martí Sales i Antònia Vicens. Com a traductora ha portat al català obris d’Emily Dickinson, Albert Camus, Sandra Cisneros, Maggie Nelson, Lauren Groff, Martha Nussbaum, Joana Russ i John Ashbery. També és coeditora de la revista de creació Carn de Cap.
Aquesta activitat forma part del cicle Primavera de Llibres i Lletres.
Veure més
