Rocío Márquez & Bronquio
Rocío Márquez & Bronquio
Tercer Cel en concert
Tercer cel és el celebrat projecte de la cantaora flamenca Rocío Márquez i el productor de música urbana i electrònica Bronqui. Un paradís en el llindar on els artistes s'han permès explorar des dels seus respectius backgrounds musicals en un viatge que va del conegut al desconegut, de la tradició a la creació. El resultat és un llenguatge propi que transcendeix compartiments estancs dels gèneres musicals per a continuar eixamplant el flamenc del segle XXI.
“Per a trepitjar cel ferm, Rocío Márquez i Bronqui s'expressen amb veu clara i en balbotejos, en textures sonores, modulacions, loops, compàs, silenci, accent, efectes, respiracions, iconografia pop, ais. I poesia. Territori acollidor i puñetero, Zona Temporalment Autònoma. La distorsió de la veu prolonga l'agonia de l'udol en una debla. García Lorca assisteix a la versió electrònica del follet exprimelimones que s'encara amb la mort, la dona nascuda de si mateixa estiguin en la faldilla la seva mercaderia invisible, en el buit d'endins brolla un estrany, la llibertat s'estavella contra els alts murs dels entenimentats, el no saber sabent obri els seves portis i en els raves o en els festes de verdiales fan vibrar el centre de l'anell o de l'ombra: allí crema la flama. El resultat és una forma d'expressió, però no sols. També és una forma de coneixement. Viatges així són d'anada, però sense tornada. Els qui tornin per a lliurar-ens el seu treball, Rocío Márquez i Bronqui, tornin d'una altra part. Una paciència salvatge - ai, valgui'm Adrienne Rich- ens ha portat fins aquí.”
- Carmen Camacho
UNA proposta EN COL·LABORACIÓ AMB LA CAPSA]
Veure més
Rocío Márquez & Bronquio
Tercer Cel en concert
Tercer cel és el celebrat projecte de la cantaora flamenca Rocío Márquez i el productor de música urbana i electrònica Bronqui. Un paradís en el llindar on els artistes s'han permès explorar des dels seus respectius backgrounds musicals en un viatge que va del conegut al desconegut, de la tradició a la creació. El resultat és un llenguatge propi que transcendeix compartiments estancs dels gèneres musicals per a continuar eixamplant el flamenc del segle XXI.
“Per a trepitjar cel ferm, Rocío Márquez i Bronqui s'expressen amb veu clara i en balbotejos, en textures sonores, modulacions, loops, compàs, silenci, accent, efectes, respiracions, iconografia pop, ais. I poesia. Territori acollidor i puñetero, Zona Temporalment Autònoma. La distorsió de la veu prolonga l'agonia de l'udol en una debla. García Lorca assisteix a la versió electrònica del follet exprimelimones que s'encara amb la mort, la dona nascuda de si mateixa estiguin en la faldilla la seva mercaderia invisible, en el buit d'endins brolla un estrany, la llibertat s'estavella contra els alts murs dels entenimentats, el no saber sabent obri els seves portis i en els raves o en els festes de verdiales fan vibrar el centre de l'anell o de l'ombra: allí crema la flama. El resultat és una forma d'expressió, però no sols. També és una forma de coneixement. Viatges així són d'anada, però sense tornada. Els qui tornin per a lliurar-ens el seu treball, Rocío Márquez i Bronqui, tornin d'una altra part. Una paciència salvatge - ai, valgui'm Adrienne Rich- ens ha portat fins aquí.”
- Carmen Camacho
UNA proposta EN COL·LABORACIÓ AMB LA CAPSA]
Veure més
