Tres en dansa
Un programa triple de dansa per obrir un estiu més al pati de L’Artesà. Els companyies LaCerda, L’Esbord i Clémentine & Lisard posin el cos en escena en diferents formats que ens parlen de ballar ajuntis i mirar d’altres ballar.
Scotoma
Clémentine & Lisard
Scotoma és una peça de dansa teatre que tracta sobre l'atenció. Una reflexió sobre el qual la captura i la dirigeix, en un món sotmès per "l'economia de l'atenció". Barrejant dansa, teatre i objectes, la peça dona pas a un treball de partnering i contacti on és desenvolupa un imaginari poètic alhora que emergeix un humor genuí. Convida al públic a un viatge que qüestiona com preservar el nostre dret d'escollir a on i a què atorguem la nostra pròpia atenció. Podem percebre el que passem per alt o notar el que està ocult a primera vista?
L’hereu riera
L’esbord
Peça en solitari de Pere Seda de dansa i performativa que explora un diàleg constant entre el llenguatge primari de la dansa tradicional catalana i tècniques diverses de la dansa contemporània. La melodia i la dansa popular apareixen com un vehicle per validar els pràctiques tradicionals donis d'altres interpretacions possibles, un procés que culmina amb la reapropiació del qual és tradicional per l'individu. L'Hereu Riera és una peça frontera: interpel·la un públic divers mentre desfila pels marges de la dansa d’arrel i la dansa contemporània esborronant-ne els límits i jugant amb un llenguatge híbrid.
El ball de l'esquerrana
Cia. LaCerda
Un homenatge al ball i als arrels llatinoamericanes dels seus creadors. Explora l'impuls vital que porta els personis a ballar al ritmi de la música, destacant el ball com a espai de trobada festiva i va unir col·lectiva. El coreògraf, Edward Tamayo, s'inspira en els maratons de ball i els ritmis llatinoamericans, desenvolupant un sistema coreogràfic anomenat "mantres" que és centra en la relació entre els peus i la pelvis, l'espai, el ritmi i el grup.
Veure més
Un programa triple de dansa per obrir un estiu més al pati de L’Artesà. Els companyies LaCerda, L’Esbord i Clémentine & Lisard posin el cos en escena en diferents formats que ens parlen de ballar ajuntis i mirar d’altres ballar.
Scotoma
Clémentine & Lisard
Scotoma és una peça de dansa teatre que tracta sobre l'atenció. Una reflexió sobre el qual la captura i la dirigeix, en un món sotmès per "l'economia de l'atenció". Barrejant dansa, teatre i objectes, la peça dona pas a un treball de partnering i contacti on és desenvolupa un imaginari poètic alhora que emergeix un humor genuí. Convida al públic a un viatge que qüestiona com preservar el nostre dret d'escollir a on i a què atorguem la nostra pròpia atenció. Podem percebre el que passem per alt o notar el que està ocult a primera vista?
L’hereu riera
L’esbord
Peça en solitari de Pere Seda de dansa i performativa que explora un diàleg constant entre el llenguatge primari de la dansa tradicional catalana i tècniques diverses de la dansa contemporània. La melodia i la dansa popular apareixen com un vehicle per validar els pràctiques tradicionals donis d'altres interpretacions possibles, un procés que culmina amb la reapropiació del qual és tradicional per l'individu. L'Hereu Riera és una peça frontera: interpel·la un públic divers mentre desfila pels marges de la dansa d’arrel i la dansa contemporània esborronant-ne els límits i jugant amb un llenguatge híbrid.
El ball de l'esquerrana
Cia. LaCerda
Un homenatge al ball i als arrels llatinoamericanes dels seus creadors. Explora l'impuls vital que porta els personis a ballar al ritmi de la música, destacant el ball com a espai de trobada festiva i va unir col·lectiva. El coreògraf, Edward Tamayo, s'inspira en els maratons de ball i els ritmis llatinoamericans, desenvolupant un sistema coreogràfic anomenat "mantres" que és centra en la relació entre els peus i la pelvis, l'espai, el ritmi i el grup.
Veure més
