Tinta Fina, autora del cartell de la 48a Fira Avícola: “M’interessen els auques, que vindrien a ser la gènesi del còmic”
Ja fa uns anys que el cartell de la Fira Avícola és un altre “producte quilòmetre zero”. Enguany és obra d'una artista local, la Tinta Fina, nom artístic de Núria Inés (1987). Actualment combina els arts visuals amb la relatoria gràfica i l'educació. És artista resident a l'Escocesa; ha participat en la darrera Biennal d'aArt Jove de Buenos Aires; ha editat un còmic: La importància de ser rosa, amb va guiar de M. Ángel Blanca, i en prepara un altre, en conjunt amb zinc il·lustradores més sobre els testimonis de maternitat de sis padrines de Lleida.
Com definiries la teva activitat i la teva obra?
Em presento com a artista visual, relatora i educadora. La meva intenció, però, sempre és la de treballar des del còmic expandit i els accions, és a dir, amb els eines que em facilitin el dibuix, el testimoni i la narració.
Quina és la teva relació, personal i creativa, amb la ciutat?
Soc d'aquí i la meitat de la meva família també, així que “conec” el Prat des de sempre. Estic molt vinculada a la cultura i els entitats locals: soc “profe” a l'Escola d'Arts Visuals, he estat molts anys als tallers joves del Teatre Kaddish i he participat en festivals com el #4raons. Amb un grup d'amics i artistes locals tenim el Col·lectiu Juliol, per reivindicar l'obra d'al juliol Julián, un artista outsider-cañí pratenc. Tinc un col·llega que diu que per considerar-et realment pratenc hi has d'haver renunciat almenys un cop, i jo he marxat i em n'he enyorat, així que llaura el reivindico molt.
Per fer el cartell de la 48a Fira Avícola t'has inspirat en l'artesania de la rajola. Per què?
En molts projectes hi bolco interessos personals; és el cas del cartell de la Fira Avícola. Porto un temps interessant-em per els quines, auques i produccions tradicionals que vindrien a ser la gènesi del còmic en la cultura popular. Moltes dels imatges i icones que te la rajoleria tradicional d'oficis, o en plats amb animalons i escenes, eren extretes d'aquests “protocòmics” perquè fa uns segles era la cultura més accessible per a la gent comuna. La Fira Avícola em remet també a cultura rural, fires de bestiar i tradició, i vaig pensar que era adient construir l'auca de la vida d'un Pota Blava, una col·lecció de rajoles “d'oficis de ciutat” (per a la Mostra d'Entitats) i una col·lecció de plats amb pollastres i carxofes per a l'Espai Gastronòmic.
És un cartell especial, perquè l'original l'has fet amb rajoles.
Vaig voler fer el cartell amb rajoles, realment, per passar-m'ho bé... encara que sí, ha tingut el seu entrellat. Em fascinin els personatges de la imatgeria tradicional que semblen com malament fets, malgirbats o de traços supersintètics. M'agradin molt sobretot els pardals, conills i fruites que hi ha als ceràmiques utilitàries catalans i granadines. Fent el cartell, he passat per algunes fases de desesperació que m'han fet entendre per què els ceràmiques tradicionals són com són: l'esmalt és comporta diferent que altres pintures, la pintura ha de comptar amb un temps d'assecat i d'enfornat… I per què els traços sintètics de la rajoleria tradicional són així? perquè han de ser així per ser funcionals en un taller de produccions de molta tirada. He acabat el projecte amb guanyis d'aprendre'n més i entenent el perquè dels formis de la ceràmica antiga.
Què en destaquis, dels elements del cartell?
Doncs al meu m'agradin molt els animalons que he fet als rajoles de la vida del Pota Blava, sobretot els gallines, pollets i capons. Sempre quedin amagats darrere del gran protagonista i els en volia fer menció: el gall sense la gallina no és cap de bestiar, i els capons potser no tenen cresta però són guapíssims igual. També volia fer-hi una menció de la part rural del Prat, amb la vista dels camps i corrals, perquè crec que és quelcom que calç reivindicar i cuidar. Finalment, hi volia incloure gent perquè tenim aquesta cosa identitària que els potablaves som totes els que vivim al Prat.
Veure més
Ja fa uns anys que el cartell de la Fira Avícola és un altre “producte quilòmetre zero”. Enguany és obra d'una artista local, la Tinta Fina, nom artístic de Núria Inés (1987). Actualment combina els arts visuals amb la relatoria gràfica i l'educació. És artista resident a l'Escocesa; ha participat en la darrera Biennal d'aArt Jove de Buenos Aires; ha editat un còmic: La importància de ser rosa, amb va guiar de M. Ángel Blanca, i en prepara un altre, en conjunt amb zinc il·lustradores més sobre els testimonis de maternitat de sis padrines de Lleida.
Com definiries la teva activitat i la teva obra?
Em presento com a artista visual, relatora i educadora. La meva intenció, però, sempre és la de treballar des del còmic expandit i els accions, és a dir, amb els eines que em facilitin el dibuix, el testimoni i la narració.
Quina és la teva relació, personal i creativa, amb la ciutat?
Soc d'aquí i la meitat de la meva família també, així que “conec” el Prat des de sempre. Estic molt vinculada a la cultura i els entitats locals: soc “profe” a l'Escola d'Arts Visuals, he estat molts anys als tallers joves del Teatre Kaddish i he participat en festivals com el #4raons. Amb un grup d'amics i artistes locals tenim el Col·lectiu Juliol, per reivindicar l'obra d'al juliol Julián, un artista outsider-cañí pratenc. Tinc un col·llega que diu que per considerar-et realment pratenc hi has d'haver renunciat almenys un cop, i jo he marxat i em n'he enyorat, així que llaura el reivindico molt.
Per fer el cartell de la 48a Fira Avícola t'has inspirat en l'artesania de la rajola. Per què?
En molts projectes hi bolco interessos personals; és el cas del cartell de la Fira Avícola. Porto un temps interessant-em per els quines, auques i produccions tradicionals que vindrien a ser la gènesi del còmic en la cultura popular. Moltes dels imatges i icones que te la rajoleria tradicional d'oficis, o en plats amb animalons i escenes, eren extretes d'aquests “protocòmics” perquè fa uns segles era la cultura més accessible per a la gent comuna. La Fira Avícola em remet també a cultura rural, fires de bestiar i tradició, i vaig pensar que era adient construir l'auca de la vida d'un Pota Blava, una col·lecció de rajoles “d'oficis de ciutat” (per a la Mostra d'Entitats) i una col·lecció de plats amb pollastres i carxofes per a l'Espai Gastronòmic.
És un cartell especial, perquè l'original l'has fet amb rajoles.
Vaig voler fer el cartell amb rajoles, realment, per passar-m'ho bé... encara que sí, ha tingut el seu entrellat. Em fascinin els personatges de la imatgeria tradicional que semblen com malament fets, malgirbats o de traços supersintètics. M'agradin molt sobretot els pardals, conills i fruites que hi ha als ceràmiques utilitàries catalans i granadines. Fent el cartell, he passat per algunes fases de desesperació que m'han fet entendre per què els ceràmiques tradicionals són com són: l'esmalt és comporta diferent que altres pintures, la pintura ha de comptar amb un temps d'assecat i d'enfornat… I per què els traços sintètics de la rajoleria tradicional són així? perquè han de ser així per ser funcionals en un taller de produccions de molta tirada. He acabat el projecte amb guanyis d'aprendre'n més i entenent el perquè dels formis de la ceràmica antiga.
Què en destaquis, dels elements del cartell?
Doncs al meu m'agradin molt els animalons que he fet als rajoles de la vida del Pota Blava, sobretot els gallines, pollets i capons. Sempre quedin amagats darrere del gran protagonista i els en volia fer menció: el gall sense la gallina no és cap de bestiar, i els capons potser no tenen cresta però són guapíssims igual. També volia fer-hi una menció de la part rural del Prat, amb la vista dels camps i corrals, perquè crec que és quelcom que calç reivindicar i cuidar. Finalment, hi volia incloure gent perquè tenim aquesta cosa identitària que els potablaves som totes els que vivim al Prat.
Veure més
