Les tribulacions de Virgínia

Germans Oligor

Quan comences alguna cosa creus que serà per sempre i a vegades no és així. Un dia la màgia com veu marxa... et desenamoris...

És de nit, entris en una barraca en penombra, només hi caben 50 personis ben atapeïdes... màquines, llunes, autòmats, trens, elefants, ninots, tempestes, cassets, discoteques, estavellis fugaços, àngels, mars, casa de música, sirenes...tot fet de paper, filferro, desfets i retalls. El teatret fràgil dels Oligor és desfull a la llum d'una espelma d'aniversari, d'una llanterna amb la qual Valentín, en veu baixa, et porta al calaix on vas guardar el teu primer petó... et recordes?

Veure més