Cine Capri

El nostre cinema Capri del Prat és un local de gran aforament, 540 còmodes butaques ... Ver películas en nuestra web:

El nostre cinema Capri del Prat és un local de gran aforament, 540 còmodes butaques a la platea i 354 a l’amfiteatre, té una pantalla de 6 metres d’alçària i 12,25 d’amplada, està equipat amb dos projectors OSSA VI-C amb llanternes de 3000 watts, lector de so Reverse de raig làser i reproductor estèreo de 4 canals. La grandària de la sala, la seva comoditat i atenció al públic fan d’ell un local fora de sèrie, dels pocs que queden, i les pel•lícules de format scope llueixen d’allò més.

Tenim tres acomodadors, el Gonzalo, la Sílvia i la Marta, que tenen cura i estimen el local com si fos propi. Les dues senyores de la neteja, l’Adela i la Leo el deixen com la plata i, la resta de la família: la meva esposa Maria Carme i jo, els fills i les seves parelles Mercè, Tano, Maria José i Joan i el net dotze anys, el Quim, que s’interessa per tot.

El cinema Capri va obrir les seves portes l’any 1967 i, des d’aquella data, ha estat el predilecte del públic pratenc. De les quatre sales més un cinema d’estiu que hi havia quan va començar, ara és l’únic que queda. Hauria de tenir assegurada la continuïtat pel bé del públic i pel prestigi del seu nom.

Va servir d’escenari pel rodatge de la pel•lícula d’en Ventura Pons “L’Anita no perd el tren”, a la sèrie “El Cor de la Ciutat” era el cine Chicago, i ha sortit també a altres curts i espots televisius.

Actualment el públic més consumista, el jove, demana multisales i assenyala que al Prat no n’hi ha. Transformar el Capri en multisales seria un crim imperdonable. Fer d’una sala esplèndida com és un cau de gàbies de conills, representaria caure en la més abjecte de les funcions en que ha caigut el cinema, supeditar la qualitat a l’oferta múltiple d’espais trossejats en pantalletes quasi domèstiques. Aquests joves haurien de veure el gran nombre de ciutats de la comarca que s’han quedat sense cap sala comercial de cinema: Sant Boi, Gavà centre, Sant Joan Despí, Esplugues, Sant Just, Molins de Rei, etc. Pensem en la majoria de pel•lícules que ens han deixat un record imborrable i que s’havien passat en aquests locals, quan encara no existien les multisales. Tenim multisales a tres o quatre quilòmetres del Prat: Barnasud, Lauren Viladecans i Filmax Gran Via. Aquesta última ha reduït l’assistència de públic al Capri en un 30%. Acaba d’obrir-se Fílmax Castelldefels i està en construcció el complex de l’Espanyol al terme Prat-L’Hospitalet. Cada cop que obre un complex nou, el seu impacte es fa notar. Últimament també perjudica molt la pirateria, els top-manta i internet. Aquesta competència deslleial i il•legal ha generalitzat la crisi del sector de l’exhibició i també afecta a les multisales. Segons els últims estudis de zones, al Baix Llobregat hi ha un excés de sales en funcionament i, per esdevenir més rentables, se n’haurien de tancar un 25%. Per més insensat que sembli, encara se’n volen obrir més.

Amb tots aquests obstacles subsistirem gaire temps? No ho sé, però us diré una cosa: la nostra continuïtat depèn de que el negoci no esdevingui intolerablement ruïnós, però també de la voluntat de subsistir. És a dir, que el valor creixent del solar i les temptadores ofertes de compra no ofeguin la força de la tradició i el sentiment de l’ofici. En aquests casos les petites empreses familiars tenen sempre més resistència que les grans societats per les quals només compten els resultats econòmics.

Fermí Marimón