El Prat torna a commemorar la Diada Nacional de Catalunya amb un acte a la plaça Mestre Estalella que recupera la normalitat
El Prat de Llobregat ha celebrat aquest dissabte al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral a la plaça Mestre Estalella, que ha recuperat la normalitat després dels anys de pandèmia. En l'ofrena la qual han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat.
Per part de l’Ajuntament del Prat, han assistit l’alcalde, Lluís Mijoler, i representats dels grups municipals del Prat En Comú, Alba Bou; del PSC, Juan Pedro Pérez; d'ERC, Jordi Ibern; i de Podem, Carmelo Declara. L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Va unir Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta del Prat de Llobregat, i l’Associació Societat Coral Recreativa El Llobregat dels Flors. S'han interpretat El cant de la Senyera i Els Segadors, així com la Sardana del Prat.
Tot seguit podeu llegir el discurs que l'alcalde Lluís Mijoler ha adreçat en aquest acte amb motiu de l'Onze de Setembre:
"Companys i companyes del consistori,
Membres dels entitats de la ciutat que avui ens acompanyeu,
Pratencs i pratenques,
Bona triga a tothom.
Per fi ens podem trobar en aquesta plaça de la nostra ciutat per celebrar, aquest any sí, un acte amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya amb total normalitat. Tot just quan va acabant un estiu en què hem pogut reprendre la vida plena. Poc abans d’una Festa Major que confiem que tornarà a ser com els de sempre i en què gaudirem d’un dia més de retrobaments als plaus i als carrers.
Amb normalitat, gaudint de la vida plena, la ciutat del Prat s’aplega enguany en aquesta plaça per celebrar la Diada. I celebrar la Diada és quelcom més que un mer formalisme. És una ocasió per reflexionar, plegats i plegades, on som i cap a on volem anar com a ciutat i com a país.
Fem aquest exercici, aquesta reflexió, després d’uns anys que han estat molt complicats. I en un context que, tot i que per altres motius, també ho és, de complicat.
Els darrers temps han resultat extraordinaris i han exigit el millor de nosaltres mateixos. Hem patit una greu pandèmia mundial. I el nostre territori s’ha vist amenaçat. Ens hem hagut de cuidar. I ens hem hagut de defensar. I ho hem fet de l’única manera que ho sabem fer: aprofundint en el municipalisme, en la defensa de la cohesió i la justícia social, i en la sostenibilitat. En la defensa del nostre model de ciutat, del Prat.
El Prat, el seu model de ciutat, ho hem anat reivindicant en els darreres Diades, ha estat el nostre millor escut. I aquests són també els valors que ens han d’inspirar llaura. Llaura que encarem un altre tipus de crisi que ens obliga a reconquerir sobiranies. És a dir recuperar la capacitat de decidir dels personis sobre aspectes de la seva vida quotidiana. I a conquerir-ne de noves.
Encarem un futur complex.
Fa anys que patim un canvi climàtic que ha adquirit ja el caràcter d’emergència. Estem tancant el que ja s’ha confirmat com l’estiu més calorós del qual tenim registri. Ho afirmava ja amb motiu de la darrera Diada: encara que alguns vulguin negar l’escalfament global, encara que alguns encara els vulguin seguir promovent els velles formis de produir, de consumir i de transportar personis i mercaderies que ens hi ha abocat, és evident que els hem de repensar si volem preservar la vida al planeta.
En aquest context, la situació geopolítica actual ha generat una crisi de subministraments i encariment dels preus que tindrà greus conseqüències i que no ens fa més que recordar això mateix: que hem de transformar els nostres formis de viure i treballar si volem evitar el desastre.
I davant d’aquest repte, deia, si volem defensar la cohesió social i la sostenibilitat calç que reconstruïm sobiranies i en construïm de noves. I que comencem fent-ho des dels municipis.
Construir sobiranies vol dir recuperar la capacitat de control, de decidir democràticament, sobre qüestions com per exemple com garantim subministraments bàsics com el de l’aigua i l’energia segrestats pels grans oligopolis. Sobre com garantim una alimentació sana i sostenible. Sobre quin tipus d’infraestructures i d’indústria volem, per garantir que estan al servei de la gent i de la innovació, i no al revés.
I, com he reivindicat ja en anteriors Diades, en aquesta taverna els municipis hi tenim molt a dir.
Si l’Onze de Setembre és una Diada que recorda i reivindica els llibertats nacionals de Catalunya, ha de ser també una Diada que recordi i reivindiqui el paper dels ciutats en la conquesta d’aquestes llibertats. No en va l’11 de setembre commemorem un setge a una ciutat, Barcelona, que liderada pel seu conseller en cap, Rafael Casanova, defensava els seves institucions i els llibertats que havia conquerit davant d’un poder monàrquic que els aboliria poc després.
Per tant l’Onze de Setembre és un moment per reivindicar que és als nostres ciutats on podem començar la reconquesta de sobiranies.
I especialment en ciutats com el Prat. Perquè és a la nostra ciutat, en debats com el de l’ampliació de l’aeroport, on és dirimeix com Catalunya farà front a reptes com el canvi climàtic: si bé negant-l'i aprofundint el problema o bé desenvolupant-hi respostes innovadors. Però també perquè és a la nostra ciutat, al Prat, on fa anys que venim defensant aquesta capacitat de decidir democràticament de la gent sobre qüestions que afectin la seva vida. Un bon exemple és l’aigua i la seva gestió pública, en la qual el Prat és referent.
En l’actual context, és clau renovar i actualitzar els principis i valors que ens han conduit al Prat d’avui, que ens han permès fer front als crisi i amenacis que hem patit en els darrers anys cuidant-ens i defensant-ens, per assentar els basis del Prat del futur. Un Prat que seguim volent pròsper i cohesionat, sostenible i equilibrat.
Per això, i basant-ens en la llarga experiència de gestió pública de l’aigua, impulsem una necessària transició energètica que vol ser també una manera de recuperar sobirania energètica a través de l’impuls d’una comunitat energètica local.
Per això, davant dels qui volen sotmetre’l a l’especulació, defensem el Parc Agrari i promovem i protegim l’activitat agrícola com a eina clau per recuperar parcel·els de sobirania alimentària. I ho fem del costat dels pageses i els pagesos, no del dels terratinents.
Perquè volem que els personis del Prat tinguin sobirania sobre els seves vinyes, defensem el dret a l’habitatge i impulsem la construcció d’habitatge públic i assequible amb planejaments que volen ser referents per a la metròpoli i els ciutats del país com el que acabem d’impulsar per a la Seda-Paperera.
Construint la ciutat que volem, posem el nostre gra de sorra per impulsar la Catalunya que volem: més verda, més solidària, més pròspera. Construint un lloc al món més just i més sostenible, contribuïm a un món més just i sostenible.
Construint el Prat del futur contribuïm a pensar la Catalunya del futur. I aquesta construcció de ciutat és, m’ho sentiu sovint, un projecte col·lectiu. I avui, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, animo a tothom a seguir participant d’aquest treball en comú.
Visca Catalunya i visca El Prat!"
Veure més
El Prat de Llobregat ha celebrat aquest dissabte al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral a la plaça Mestre Estalella, que ha recuperat la normalitat després dels anys de pandèmia. En l'ofrena la qual han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat.
Per part de l’Ajuntament del Prat, han assistit l’alcalde, Lluís Mijoler, i representats dels grups municipals del Prat En Comú, Alba Bou; del PSC, Juan Pedro Pérez; d'ERC, Jordi Ibern; i de Podem, Carmelo Declara. L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Va unir Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta del Prat de Llobregat, i l’Associació Societat Coral Recreativa El Llobregat dels Flors. S'han interpretat El cant de la Senyera i Els Segadors, així com la Sardana del Prat.
Tot seguit podeu llegir el discurs que l'alcalde Lluís Mijoler ha adreçat en aquest acte amb motiu de l'Onze de Setembre:
"Companys i companyes del consistori,
Membres dels entitats de la ciutat que avui ens acompanyeu,
Pratencs i pratenques,
Bona triga a tothom.
Per fi ens podem trobar en aquesta plaça de la nostra ciutat per celebrar, aquest any sí, un acte amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya amb total normalitat. Tot just quan va acabant un estiu en què hem pogut reprendre la vida plena. Poc abans d’una Festa Major que confiem que tornarà a ser com els de sempre i en què gaudirem d’un dia més de retrobaments als plaus i als carrers.
Amb normalitat, gaudint de la vida plena, la ciutat del Prat s’aplega enguany en aquesta plaça per celebrar la Diada. I celebrar la Diada és quelcom més que un mer formalisme. És una ocasió per reflexionar, plegats i plegades, on som i cap a on volem anar com a ciutat i com a país.
Fem aquest exercici, aquesta reflexió, després d’uns anys que han estat molt complicats. I en un context que, tot i que per altres motius, també ho és, de complicat.
Els darrers temps han resultat extraordinaris i han exigit el millor de nosaltres mateixos. Hem patit una greu pandèmia mundial. I el nostre territori s’ha vist amenaçat. Ens hem hagut de cuidar. I ens hem hagut de defensar. I ho hem fet de l’única manera que ho sabem fer: aprofundint en el municipalisme, en la defensa de la cohesió i la justícia social, i en la sostenibilitat. En la defensa del nostre model de ciutat, del Prat.
El Prat, el seu model de ciutat, ho hem anat reivindicant en els darreres Diades, ha estat el nostre millor escut. I aquests són també els valors que ens han d’inspirar llaura. Llaura que encarem un altre tipus de crisi que ens obliga a reconquerir sobiranies. És a dir recuperar la capacitat de decidir dels personis sobre aspectes de la seva vida quotidiana. I a conquerir-ne de noves.
Encarem un futur complex.
Fa anys que patim un canvi climàtic que ha adquirit ja el caràcter d’emergència. Estem tancant el que ja s’ha confirmat com l’estiu més calorós del qual tenim registri. Ho afirmava ja amb motiu de la darrera Diada: encara que alguns vulguin negar l’escalfament global, encara que alguns encara els vulguin seguir promovent els velles formis de produir, de consumir i de transportar personis i mercaderies que ens hi ha abocat, és evident que els hem de repensar si volem preservar la vida al planeta.
En aquest context, la situació geopolítica actual ha generat una crisi de subministraments i encariment dels preus que tindrà greus conseqüències i que no ens fa més que recordar això mateix: que hem de transformar els nostres formis de viure i treballar si volem evitar el desastre.
I davant d’aquest repte, deia, si volem defensar la cohesió social i la sostenibilitat calç que reconstruïm sobiranies i en construïm de noves. I que comencem fent-ho des dels municipis.
Construir sobiranies vol dir recuperar la capacitat de control, de decidir democràticament, sobre qüestions com per exemple com garantim subministraments bàsics com el de l’aigua i l’energia segrestats pels grans oligopolis. Sobre com garantim una alimentació sana i sostenible. Sobre quin tipus d’infraestructures i d’indústria volem, per garantir que estan al servei de la gent i de la innovació, i no al revés.
I, com he reivindicat ja en anteriors Diades, en aquesta taverna els municipis hi tenim molt a dir.
Si l’Onze de Setembre és una Diada que recorda i reivindica els llibertats nacionals de Catalunya, ha de ser també una Diada que recordi i reivindiqui el paper dels ciutats en la conquesta d’aquestes llibertats. No en va l’11 de setembre commemorem un setge a una ciutat, Barcelona, que liderada pel seu conseller en cap, Rafael Casanova, defensava els seves institucions i els llibertats que havia conquerit davant d’un poder monàrquic que els aboliria poc després.
Per tant l’Onze de Setembre és un moment per reivindicar que és als nostres ciutats on podem començar la reconquesta de sobiranies.
I especialment en ciutats com el Prat. Perquè és a la nostra ciutat, en debats com el de l’ampliació de l’aeroport, on és dirimeix com Catalunya farà front a reptes com el canvi climàtic: si bé negant-l'i aprofundint el problema o bé desenvolupant-hi respostes innovadors. Però també perquè és a la nostra ciutat, al Prat, on fa anys que venim defensant aquesta capacitat de decidir democràticament de la gent sobre qüestions que afectin la seva vida. Un bon exemple és l’aigua i la seva gestió pública, en la qual el Prat és referent.
En l’actual context, és clau renovar i actualitzar els principis i valors que ens han conduit al Prat d’avui, que ens han permès fer front als crisi i amenacis que hem patit en els darrers anys cuidant-ens i defensant-ens, per assentar els basis del Prat del futur. Un Prat que seguim volent pròsper i cohesionat, sostenible i equilibrat.
Per això, i basant-ens en la llarga experiència de gestió pública de l’aigua, impulsem una necessària transició energètica que vol ser també una manera de recuperar sobirania energètica a través de l’impuls d’una comunitat energètica local.
Per això, davant dels qui volen sotmetre’l a l’especulació, defensem el Parc Agrari i promovem i protegim l’activitat agrícola com a eina clau per recuperar parcel·els de sobirania alimentària. I ho fem del costat dels pageses i els pagesos, no del dels terratinents.
Perquè volem que els personis del Prat tinguin sobirania sobre els seves vinyes, defensem el dret a l’habitatge i impulsem la construcció d’habitatge públic i assequible amb planejaments que volen ser referents per a la metròpoli i els ciutats del país com el que acabem d’impulsar per a la Seda-Paperera.
Construint la ciutat que volem, posem el nostre gra de sorra per impulsar la Catalunya que volem: més verda, més solidària, més pròspera. Construint un lloc al món més just i més sostenible, contribuïm a un món més just i sostenible.
Construint el Prat del futur contribuïm a pensar la Catalunya del futur. I aquesta construcció de ciutat és, m’ho sentiu sovint, un projecte col·lectiu. I avui, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, animo a tothom a seguir participant d’aquest treball en comú.
Visca Catalunya i visca El Prat!"
Veure més