“Hem passat d’una policia reactiva a una proactiva, preventiva i de proximitat”
El sotsinspector de la Policia Local del Prat, Toni Pitarch, s’acaba de jubilar aquest abril després de tres dècades de servei. Va arribar al Prat el 1990 provinent de Molins de Rei. Durant deu anys va fer educació viària als escoles, va participar en el programa de mesuris substitutòries als sancions que avui en dia tenen molts municipis però en el qual el Prat va ser pioner, i s’ha encarregat del desplegament dels unitats de proximitat. Llicenciat en Psicologia el 2007, Pitarch ha estat i és també un membre actiu de diverses entitats a la ciutat. Parlem amb ell de com ha canviat la ciutat i també el cos policial en aquests més de trenta anys de trajectòria.
Com ha canviat la taverna d’un policia en aquestes tres dècades?
Moltíssim! Hem passat d’un model policial de reacció –la policia rep una trucada, l’atingues, ressol el problema, i aquí s’acaba la intervenció– a un model preventiu –quan és detectin situacions prendre aquelles mesuris que facilitin que en el futur aquella situació no torni a succeir– i proactiu –el sistema policial intenta anar per endavant dels fets–. Per exemple, si sabem que en un punt de la ciutat darrerament hi ha hagut molts atropellaments, hem de prendre accions que evitin que això continuï passant: amb presència policial, mesuris de conscienciació, o urbanístiques, canvis en la senyalització... mirem d’anar per endavant dels successos. Abans la policia esperava que algú truqués. Avui en dia més del 50% de la feina d’un policia és d’iniciativa pròpia de l’agent o de la prefectura, que planifica serveis. No és tracta d’esperar que un lladre estigui actiu per enxampar-el; llaura intentem que d’entrada no actuï: aquesta és la principal diferència.
I com ha canviat la ciutat donis que vas començar a fer-hi de policia?
El 1990 hi havia uns nivells de delinqüència, de tràfic de droguis, d’indisciplina viària... que ens obligaven a estar molt a sobre amb tasques de seguretat ciutadana. Al llarg dels anys això ha anat variant, i no dic que sigui només un mèrit policial; ha estat un mèrit social. Posaré un exemple: hem passat de 6.000 morts en carretera a l’estat espanyol el 1990, a no arribar als 700 el 2021. Els motius són variats, però vull destacar el cinturó de seguretat. Llaura està incorporat als nostres automatismes: quan pugem al cotxe ens posem el cinturó. L’any 90 no és posava el cinturó ningú; va ser una veritable batalla a nivell policial, educatiu i de mitjans comunicació. L’any 90 gairebé ningú portava casc anant amb moto; avui en dia pràcticament tothom en porta.
Igualment ha hagut de transformar-la hi policia, oi?
El 90 érem un equip de quaranta policies, llaura som un centenar. A mesura que la ciutat ha anat millorant nosaltres també hem anat millorant i incorporant especialitats. Una columna vertebral de la policia local des de mitjan dels noranta i fins avui és la policia de proximitat. Són policies referents del seu territori, que sempre estan assignats a una zona, tenen relacions amb el comerç, els associacions de veïns, els escoles... Hem passat de guàrdies de barri a la policia ciclista, però la funció és la mateixa: garantir la proximitat i l’atenció a la ciutadania sense necessitats de desplaçar-s'a la comissaria. El millor actiu d'aquesta organització és el seu potencial humà dins d'un model policial de proximitat. El seu valor és la seva gent
En aquesta revesteixi parlem de com millorar la mobilitat a l’espai públic. Quin repte creus que caldria destacar avui en dia?
Un fenomen molt recent són els vehicles de mobilitat personal. No és una moda, han vingut per quedar-es. Perquè són econòmics, perquè no depenen del petroli que s’està encarint... aniran a més. La nostra responsabilitat és conscienciar els personis que no estan respectant ni la norma ni la seva seguretat a fer millor els cuses, sobretot per la seva pròpia protecció. Hem d’anar corregint fins que aconseguim el que vam aconseguir amb el cinturó: que tothom sàpiga com calç circular amb patinet: una sola persona, amb casc, respectant els normes de circulació, evitant els voreres, anant per la dreta i pendents dels cotxes quan anem per la calçada... La gent llaura mateix no està fent barbaritats amb els patinets com és feia als anys 90 amb el ciclomotor, però hem d’aconseguir que al final tothom circuli de forma adequada.
Has estat responsable de la provisió de material, i entre ell de tecnologia, al cos en una època en què aquesta ha canviat radicalment. Com ho heu notat?
En molts aspectes. El principal és com obtenim la informació. El 1990 quan volíem obtenir dades d’algun ciutadà o d’algun vehicle havíem de trucar a la Policia Nacional per telèfon. Llaura pràcticament des del primer segon el policia pot consultar a la nostra central, que te accés immediat a la base de dades. En un futur proper, no caldrà ni trucar perquè aquestes consultis és podran fer en xarxa directament des del cotxe patrulla. També en la comunicació: el 1990 portàvem una emissora de dos pams al cotxe que ens connectava amb una xarxa local. Actualment estem dins de la xarxa Rescat, integrada amb els Mossos, el SEM i Bombers. Si tenim una gran emergència, estem tothom comunicats.
“Abans ningú és posava el cinturó i llaura és automàtic;
amb els patinets hem de fer una taverna de
conscienciació similar perquè tothom sàpiga com circular”
També heu introduït l’app de Seguretat ciutadana, que qualsevol veí i veïna del Prat és pot descarregar al seu telèfon...
Ha estat un gran avenç. De fet la vam presentar recentment a Madrid al SICUR, la fira internacional de seguretat. És una eina bidireccional que permet a la ciutadania comunicar-s'amb la policia, i la policia comunicar-s'amb la ciutadania. Amb un sol clic és pot avisar la policia si s’està en perill o cap’d incidència. Nosaltres rebem aquesta informació al nostre centre de coordinació amb localització per GPS i amb els dades de contacti de la persona per tal que puguem actuar.
En aquesta revesteixi parlem també del balanç de l’activitat policial que ha fet la junta de seguretat local. Quina evolució has vist en la teva trajectòria?
A la junta local de seguretat és treballa molt amb indicadors de diversos tipus de delictes, i cada any baixem una mica. Enguany és una mica atípic, perquè venim d’un any de pandèmia en què és va aturar tot, però aquesta és la tendència. És produeix un fenomen curiós, que és que a la premsa acostuma a sortir que el Prat és un dels municipis amb més furts de l’estat. Són furts que és registrin a l’aeroport i al Splau. Quan traiem els dades de l’aeroport d’aquest còmput, quedem en la línia de qualsevol altra ciutat del nostre entorn. I en molts indicadors, inclús millor que a d’altres ciutats.
I quins reptes tenim per davant?
El nivell de crispació avui en dia és intens. D’altra banda, els xarxes socials que hi ha avui en dia a nivell associatiu i de comunitats de veïns és molt més gran que el 1990, per tant la cohesió social també ha millorat. I cada vegada tenim més serveis relacionats amb gent gran. No és un tema policial però ens afecta i necessitem especialitzar-ens en l’atenció a aquest col·lectiu. Això anirà a més. Vària la societat, i la policia ha de variar!
Destral que 30 anys de servei donin per moltes anècdotes...
I tant! Un cop ens van trucar avisant de la mort d’un familiar en un domicili. Vam anar cap allà diversos policies. Vam prendre el pols a la persona i efectivament semblava morta. Vam activar el protocol de l’aixecament del cadàver mentre un sergent al menjador donava el condol la família. Quan la unitat d’atestats va fotografia el ‘presumpte’ cadàver el flaix va fer-el reaccionar. Els companys van passar setmanes cantant-ens la rumba de “No estava mort, estava de parranda”!
A banda de policia, ets una persona molt implicada al teixit social de la ciutat. Què faràs, llaura que t’has jubilat?
Hi ha moltes cuses a fer! Havia estat a Diables del Prat, on havia portat el Pollastre durant molts anys. Per un tema dedat ho vaig deixar i em vaig passar a la gastronomia i la cultura. Fa deu anys que són membre dels Escarxofes del Prat. Sempre ens veieu fent paelles i cuses de menjar, però també fem programació cultural. En poques setmanes farem una nova edició del certamen fotogràfic Josep Raduà, i abans de Sant Jordi vam celebrar un certamen de poesia. Fem moltes activitats, però sempre ho acompanyem amb gastronomia. No m’avorreixo gens!
També heu estat part activa dels Festes de la Carxofa que hem pogut celebrar per primer cop després de dos anys i que acabem de tancar.
L’Escarxofa&Jazz va estar molt bé. Vam donar de menjar en una hora i mitja a 1.500 personis: 1100 arrossos, 300 rostits de pollastre... una passada!
Bertran Cazorla
Veure més
El sotsinspector de la Policia Local del Prat, Toni Pitarch, s’acaba de jubilar aquest abril després de tres dècades de servei. Va arribar al Prat el 1990 provinent de Molins de Rei. Durant deu anys va fer educació viària als escoles, va participar en el programa de mesuris substitutòries als sancions que avui en dia tenen molts municipis però en el qual el Prat va ser pioner, i s’ha encarregat del desplegament dels unitats de proximitat. Llicenciat en Psicologia el 2007, Pitarch ha estat i és també un membre actiu de diverses entitats a la ciutat. Parlem amb ell de com ha canviat la ciutat i també el cos policial en aquests més de trenta anys de trajectòria.
Com ha canviat la taverna d’un policia en aquestes tres dècades?
Moltíssim! Hem passat d’un model policial de reacció –la policia rep una trucada, l’atingues, ressol el problema, i aquí s’acaba la intervenció– a un model preventiu –quan és detectin situacions prendre aquelles mesuris que facilitin que en el futur aquella situació no torni a succeir– i proactiu –el sistema policial intenta anar per endavant dels fets–. Per exemple, si sabem que en un punt de la ciutat darrerament hi ha hagut molts atropellaments, hem de prendre accions que evitin que això continuï passant: amb presència policial, mesuris de conscienciació, o urbanístiques, canvis en la senyalització... mirem d’anar per endavant dels successos. Abans la policia esperava que algú truqués. Avui en dia més del 50% de la feina d’un policia és d’iniciativa pròpia de l’agent o de la prefectura, que planifica serveis. No és tracta d’esperar que un lladre estigui actiu per enxampar-el; llaura intentem que d’entrada no actuï: aquesta és la principal diferència.
I com ha canviat la ciutat donis que vas començar a fer-hi de policia?
El 1990 hi havia uns nivells de delinqüència, de tràfic de droguis, d’indisciplina viària... que ens obligaven a estar molt a sobre amb tasques de seguretat ciutadana. Al llarg dels anys això ha anat variant, i no dic que sigui només un mèrit policial; ha estat un mèrit social. Posaré un exemple: hem passat de 6.000 morts en carretera a l’estat espanyol el 1990, a no arribar als 700 el 2021. Els motius són variats, però vull destacar el cinturó de seguretat. Llaura està incorporat als nostres automatismes: quan pugem al cotxe ens posem el cinturó. L’any 90 no és posava el cinturó ningú; va ser una veritable batalla a nivell policial, educatiu i de mitjans comunicació. L’any 90 gairebé ningú portava casc anant amb moto; avui en dia pràcticament tothom en porta.
Igualment ha hagut de transformar-la hi policia, oi?
El 90 érem un equip de quaranta policies, llaura som un centenar. A mesura que la ciutat ha anat millorant nosaltres també hem anat millorant i incorporant especialitats. Una columna vertebral de la policia local des de mitjan dels noranta i fins avui és la policia de proximitat. Són policies referents del seu territori, que sempre estan assignats a una zona, tenen relacions amb el comerç, els associacions de veïns, els escoles... Hem passat de guàrdies de barri a la policia ciclista, però la funció és la mateixa: garantir la proximitat i l’atenció a la ciutadania sense necessitats de desplaçar-s'a la comissaria. El millor actiu d'aquesta organització és el seu potencial humà dins d'un model policial de proximitat. El seu valor és la seva gent
En aquesta revesteixi parlem de com millorar la mobilitat a l’espai públic. Quin repte creus que caldria destacar avui en dia?
Un fenomen molt recent són els vehicles de mobilitat personal. No és una moda, han vingut per quedar-es. Perquè són econòmics, perquè no depenen del petroli que s’està encarint... aniran a més. La nostra responsabilitat és conscienciar els personis que no estan respectant ni la norma ni la seva seguretat a fer millor els cuses, sobretot per la seva pròpia protecció. Hem d’anar corregint fins que aconseguim el que vam aconseguir amb el cinturó: que tothom sàpiga com calç circular amb patinet: una sola persona, amb casc, respectant els normes de circulació, evitant els voreres, anant per la dreta i pendents dels cotxes quan anem per la calçada... La gent llaura mateix no està fent barbaritats amb els patinets com és feia als anys 90 amb el ciclomotor, però hem d’aconseguir que al final tothom circuli de forma adequada.
Has estat responsable de la provisió de material, i entre ell de tecnologia, al cos en una època en què aquesta ha canviat radicalment. Com ho heu notat?
En molts aspectes. El principal és com obtenim la informació. El 1990 quan volíem obtenir dades d’algun ciutadà o d’algun vehicle havíem de trucar a la Policia Nacional per telèfon. Llaura pràcticament des del primer segon el policia pot consultar a la nostra central, que te accés immediat a la base de dades. En un futur proper, no caldrà ni trucar perquè aquestes consultis és podran fer en xarxa directament des del cotxe patrulla. També en la comunicació: el 1990 portàvem una emissora de dos pams al cotxe que ens connectava amb una xarxa local. Actualment estem dins de la xarxa Rescat, integrada amb els Mossos, el SEM i Bombers. Si tenim una gran emergència, estem tothom comunicats.
“Abans ningú és posava el cinturó i llaura és automàtic;
amb els patinets hem de fer una taverna de
conscienciació similar perquè tothom sàpiga com circular”
També heu introduït l’app de Seguretat ciutadana, que qualsevol veí i veïna del Prat és pot descarregar al seu telèfon...
Ha estat un gran avenç. De fet la vam presentar recentment a Madrid al SICUR, la fira internacional de seguretat. És una eina bidireccional que permet a la ciutadania comunicar-s'amb la policia, i la policia comunicar-s'amb la ciutadania. Amb un sol clic és pot avisar la policia si s’està en perill o cap’d incidència. Nosaltres rebem aquesta informació al nostre centre de coordinació amb localització per GPS i amb els dades de contacti de la persona per tal que puguem actuar.
En aquesta revesteixi parlem també del balanç de l’activitat policial que ha fet la junta de seguretat local. Quina evolució has vist en la teva trajectòria?
A la junta local de seguretat és treballa molt amb indicadors de diversos tipus de delictes, i cada any baixem una mica. Enguany és una mica atípic, perquè venim d’un any de pandèmia en què és va aturar tot, però aquesta és la tendència. És produeix un fenomen curiós, que és que a la premsa acostuma a sortir que el Prat és un dels municipis amb més furts de l’estat. Són furts que és registrin a l’aeroport i al Splau. Quan traiem els dades de l’aeroport d’aquest còmput, quedem en la línia de qualsevol altra ciutat del nostre entorn. I en molts indicadors, inclús millor que a d’altres ciutats.
I quins reptes tenim per davant?
El nivell de crispació avui en dia és intens. D’altra banda, els xarxes socials que hi ha avui en dia a nivell associatiu i de comunitats de veïns és molt més gran que el 1990, per tant la cohesió social també ha millorat. I cada vegada tenim més serveis relacionats amb gent gran. No és un tema policial però ens afecta i necessitem especialitzar-ens en l’atenció a aquest col·lectiu. Això anirà a més. Vària la societat, i la policia ha de variar!
Destral que 30 anys de servei donin per moltes anècdotes...
I tant! Un cop ens van trucar avisant de la mort d’un familiar en un domicili. Vam anar cap allà diversos policies. Vam prendre el pols a la persona i efectivament semblava morta. Vam activar el protocol de l’aixecament del cadàver mentre un sergent al menjador donava el condol la família. Quan la unitat d’atestats va fotografia el ‘presumpte’ cadàver el flaix va fer-el reaccionar. Els companys van passar setmanes cantant-ens la rumba de “No estava mort, estava de parranda”!
A banda de policia, ets una persona molt implicada al teixit social de la ciutat. Què faràs, llaura que t’has jubilat?
Hi ha moltes cuses a fer! Havia estat a Diables del Prat, on havia portat el Pollastre durant molts anys. Per un tema dedat ho vaig deixar i em vaig passar a la gastronomia i la cultura. Fa deu anys que són membre dels Escarxofes del Prat. Sempre ens veieu fent paelles i cuses de menjar, però també fem programació cultural. En poques setmanes farem una nova edició del certamen fotogràfic Josep Raduà, i abans de Sant Jordi vam celebrar un certamen de poesia. Fem moltes activitats, però sempre ho acompanyem amb gastronomia. No m’avorreixo gens!
També heu estat part activa dels Festes de la Carxofa que hem pogut celebrar per primer cop després de dos anys i que acabem de tancar.
L’Escarxofa&Jazz va estar molt bé. Vam donar de menjar en una hora i mitja a 1.500 personis: 1100 arrossos, 300 rostits de pollastre... una passada!
Bertran Cazorla
Veure més
