El Prat commemora un any més la Diada amb una ofrena floral en la qual han participat desenes d'entitats polítiques, veïnals, socials i sindicals de la ciutat
El Prat de Llobregat ha celebrat aquest dimarts al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral a la plaça Mestre Estalella. En l'ofrena la qual han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat.
Per part de l’Ajuntament del Prat, han assistit l’alcalde, Lluís Mijoler, i representats dels grups municipals del Prat En Comú, Alba Bou; del PSC, Juan Carlos Moreno; d'ERC, Jordi Ibern; del PP, Miguel Ángel Ochoa; i de Junts pel Prat, Gerard Valverde. L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Va unir Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l'Associació Gegantera Delta, i l’Associació Societat Coral Recreativa El Llobregat dels Flors. S'han interpretat El cant de la Senyera i Els Segadors, així com la Sardana del Prat.
Tot seguit podeu llegir el discurs que l'alcalde Lluís Mijoler ha adreçat en aquest acte amb motiu de l'Onze de Setembre:
"Companys i companyes del consistori,
Membres de totes els entitats que avui ens acompanyeu,
Veïns i veïnes del Prat,
Bona triga a tothom, i benvinguts i benvingudes a aquesta ofrena institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
Moltes gràcies a tothom qui la fa possible. A la Cobla Baix Llobregat i els Amics de la Sardana, que abans de l’acte han brindat una ballada de sardanes. A la banda de la Va unir Filharmònica que ha interpretat el Cant de la Senyera i la Sardana del Prat i que a acabar interpretarà els Segadors. A la Coral el Llobregat dels Flors, que l’acompanyarà. I a l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta per els ballades dels gegants Pere i Paulina, Canudas i Eulàlia. I per descomptat a totes els entitats que se sumin a l’ofrena.
Un any més, ens apleguem en aquesta plaça del mestre Estalella en un acte que marca la resclosa del vibrant pols ciutadà a la nostra ciutat. Acabada la pausa estival, ens retrobem a l’espai públic mentre ens preparem per celebrar una nova Festa Major i tot just quan arrenca un nou curs escolar. En aquest context, i abans de continuar, permeteu-em desitjar molta sort i encerts a tot l’alumnat de la ciutat que aquests dies comença aquest nou curs, i agrair a tot el professorat que l’acompanyarà i els famílies, que els faran costat. Construir una ciutat i un país millors comença per garantir una educació de qualitat per a tothom, garantia de llibertat individual i de cohesió social. I no hi ha un marc millor per reivindicar això que un discurs amb motiu de la Diada.
Una ocasió, la de l’Onze de Setembre, que ens brinda una oportunitat per reflexionar sobre on som com a país i com a ciutat. I cap a on volem avançar.
Segurament no exagerem si afirmem que en els temps actuals transitem moltes cruïlles al món. En poques setmanes aquesta tardor, per exemple, assistirem als que segurament seran uneixes dels eleccions presidencials més determinants en els darrers anys als els EUA. En aquesta banda de l’Atlàntic acabem d’escollir fa pocs mesos un nou Parlament Europeu. I també els catalans acabem que superar la dècada del processisme, amb els seves llums i els seves ombres sobre els quals hem reflexionat aquí mateix, en els actes amb motiu de la Diada d’anys passats. Acabem d’obrir una nova etapa política; una etapa de reptes i oportunitats que hem de saber aprofitar.
M’acabo de referir a contextos i països molt diversos, però connectats per quelcom en comú. En tots ells, afrontem una disjuntiva similar. D’una banda, veiem amb preocupació com s’estenen discursos que crèiem superats. Davant de la incertesa, davant dels crisi i de la precarietat que han generat models basats en la desigualtat i la voracitat, hi ha qui pretén fer-ens retrocedir. Noves formis de populisme que diuen parlar pels més desafavorits, però que només pretenen aprofitar-els i enfrontar-els perquè els de sempre segueixin acumulant més poder i més riquesa. Noves formis de populisme que usin l’odi i la per com a eines per imposar un món més autoritari i més insostenible.
La gran qüestió del nostre temps és com donem resposta a aquesta amenaça. En una època en què s’escampa la desinformació, hem de garantir el dret fonamental de la ciutadania a formar-s'uneixi opinió del món en llibertat i sobre la base d'informació rigorosa, no en mentides i mitges veritats. En una època en què massa personis viuen en la precarietat i patint pel seu futur, hem de recordar que els llibertats i els drets reconeguts formalment són paper mullat si els personis no comptem amb una base material que ens permeti desenvolupar un projecte de vida lliure i autònom. En una època en què aquesta precarietat dona peu a la per, calç assenyalar que els veritables causants de la desigualtat i els injustícies no són els més dèbils, sinó els que pretenen acumular sempre més amb voracitat. En una època en què estan en risc tantes conquestes assolides en els darreres dècades, calç que recordem que cada llibertat assolida per un col·lectiu concret, ens allibera una mica més a tots i a totes. En una època en què la guerra torna a escampar-s'arreu, també al continent europeu, no podem deixar de denunciar actes bàrbars com el genocidi a Palestina, la invasió d’Ucraïna, ni de reivindicar els Drets Humans.
En definitiva, vivim un temps de disjuntiva. I davant la ultradreta que, amb el seu autoritarisme, amenaça la nostra forma d’entendre la democràcia i, amb el seu negacionisme climàtic, amenaça inclús el futur de la vida al planeta, no podem dubtar. Hem d’imaginar noves utopies. Hem de proposar noves esperancis.
I en aquest punt vull reivindicar els ciutats i els seus barris com a espais on acostumen a sorgir aquestes noves esperancis.
Permeteu-m'uneixi petita digressió que crec que és molt oportuna per il·lustrar això.
Aquests dies s’ha estrenat als cinemes una pel·lícula amb petjada pratenca; una pel·lícula que compta entre el seu elenc d’artistes amb dues molt bon exponents de la ciutat creativa, amant del cinema, i plena de talent en què s’ha convertit el Prat en els darrers anys: en Lolo Herrero i l’Ángel Roldán, forjats al Teatre Kaddish que ben aviat celebrarà 50 anys. Em refereixo a la pel·lícula “el 47”. Narra la lluita del veïnat de Torre Baró per aconseguir que un bus arribés al seu barri als anys setanta. Exactament a això és al qual em refereixo quan dic que els nostres barris i els nostres ciutats han estat sovint, i han de seguir sent, llavors d’esperança.
Girem la mirada enrere perquè la memòria és important. Lluny de ser una mirada nostàlgica a l’ahir, fer memòria és enfonsar els nostres arrels en el passat per encarar el futur. Precisament amb ocasió de l’estrena del 47, aquests dies el veïnat de Torre Baró ens recordaven totes els desigualtats que persisteixen als nostres barris. “Amb la Copa Amèrica, Barcelona mira de nou a la mar i jo em pregunto quan tornarà a mirar de nou a la muntanya”, declarava fa uns dies als mitjans un jove llibreter i activista veïnal del barri, José Martínez Vicario.
Reivindicar els lluites que han construït els ciutats i la Catalunya d’avui ens ha d’inspirar per seguir construint els ciutats i la Catalunya del futur. Per seguir obrint horitzons d’esperança des de els ciutats, que ens ajudin a fer un país i un món millors. En aquest sentit, fa uns anys vam imaginar com volíem que fos el Prat del futur. Partint dels valors que inspirin el model de ciutat que hem construït plegats i plegades, vam dissenyar aquells projectes que ens han de permetre seguir sent referents en matèries com la sostenibilitat o la cohesió social. Precisament, és fent realitat aquest Prat del futur que contribuïm a fer una Catalunya millor.
És als ciutats, per començar, on podem posar la primera pedra per defensar drets que estan escrits a la constitució però que segueixen sense estar prou garantits, com el dret a un habitatge digni. Per això al Prat treballem per duplicar el parc d’habitatge públic de lloguer assequible. Amb la mateixa determinació com convicció que no serà suficient, treballant perquè la resta d’administracions estiguin a l’alçada d’aquest esforç.
Defensar l’habitatge com un dret i no com un bé de mercat és fonamental si volem ciutats justes. Els ciutats són empreses col·lectives que generin molta riquesa, i aquesta riquesa ha de revertir en el benefici de tothom. En aquest sentit sempre calç recordar que el Prat no és que siguem una ciutat rica: som una ciutat que, a través d’una fiscalitat justa, ha maldat per posar la riquesa que és genera el seu territori al servei de la gent.
I per aconseguir-ho són essencials els serveis públics de qualitat. A l’inici d’aquest parlament m’he referit a la necessària defensa que hem de fer d’una educació pública i de qualitat, vetllant per seguir millorant els escoles i perquè tothom hi tingui accés. Tampoc podem oblidar la sanitat o el transport públic, al qual hem incorporat nous serveis innovadors com el vehicle elèctric compartit. O una atenció a la dependència que serà cada cop més important en ciutats que s’envelleixen, i en els quals seran clau projectes com el de la residència municipal de gent gran que estem fent realitat.
I com a servei públic hem d’entendre també una oferta cultural de qualitat i accessible, com la que vetllem per mantenir des de fa anys als nostres equipaments cívics i culturals. Una cultura que ens faci més lliures i que ens doni eines per entendre el món i per pensar en com transformar-el.
I és als ciutats, també, on podem posar el nostre gra de sorra en una transició ecològica que no reeixirà si no és justa. Perquè els petits canvis que tots i totes hem d’assumir són importants, però els transformacions estructurals són imprescindibles.
I és finalment als ciutats on no només podem posar el nostre gra de sorra per construir una societat millor, sinó també per garantir que els societats humanes tenen una millor relació amb el seu medi ambient. En aquest sentit enguany al Prat hem fet un pas endavant més en la llarga història en defensa del nostre territori, amb l’ampliació dels espais naturals protegits del Delta del Llobregat.
Un pas endavant que no pot ser el darrer. Calç garantir que la protecció de la natura i la promoció de l’agricultura no estan enfrontades, sinó que van de la mà. I per això seguirem exigint recursos i un pla de gestió integral a la Generalitat. I calç que aconseguim que el Govern de Salvador Illa descarti definitivament l’ampliació de l’aeroport. Permeteu-em tornar-ho a dir. No a l’ampliació de l’aeroport. Defensarem el nostre territori pam a pam. Ni un pam més. Ho hem dit sempre, i ho hem dit arreu: al Prat, al Parlament de Catalunya, i on ha calgut. I ho seguirem dient. On calgui, quan calgui, i davant de qui calgui.
Perquè precisament creiem que, d’aquesta forma, podem contribuir a fer una Catalunya més sostenible, més pròspera, i més justa. Una Catalunya pensada des de els seves ciutats i des dels seus barris, i per la seva gent. Una Catalunya que des de cada barri i des de cada ciutat impulsi l’ocupació, promogui la convivència, defensi els serveis públics, i garanteixi els drets i els llibertats de tothom.
Acabo.
Vivim temps complicats. Ens trobem en una època que pot convidar al desànim. Però precisament per això, l’esperança és més necessària que mai. Una esperança que hem de començar a construir a la nostra primera pàtria –o potser n’hauríem de dir màtria, en coherència amb una visió feminista del món–: els nostres barris, els nostres ciutats. Abans m’he referit a la pel·lícula “El 47”, que narra una història que algú ha resumit amb la següent frase: per canviar el món van segrestar un autobús. Aquest és l’esperit que ens pot guiar. Fer del nostre lloc al món un lloc sempre millor. Perquè aquesta és una manera pratenca de seguir contribuint a fer una Catalunya i un món millors.
Pratencs, pratenques,
Que tingueu una molt bona Diada Nacional de Catalunya.
Visca el Prat, i visca Catalunya!"
Veure més
El Prat de Llobregat ha celebrat aquest dimarts al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral a la plaça Mestre Estalella. En l'ofrena la qual han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat.
Per part de l’Ajuntament del Prat, han assistit l’alcalde, Lluís Mijoler, i representats dels grups municipals del Prat En Comú, Alba Bou; del PSC, Juan Carlos Moreno; d'ERC, Jordi Ibern; del PP, Miguel Ángel Ochoa; i de Junts pel Prat, Gerard Valverde. L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Va unir Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l'Associació Gegantera Delta, i l’Associació Societat Coral Recreativa El Llobregat dels Flors. S'han interpretat El cant de la Senyera i Els Segadors, així com la Sardana del Prat.
Tot seguit podeu llegir el discurs que l'alcalde Lluís Mijoler ha adreçat en aquest acte amb motiu de l'Onze de Setembre:
"Companys i companyes del consistori,
Membres de totes els entitats que avui ens acompanyeu,
Veïns i veïnes del Prat,
Bona triga a tothom, i benvinguts i benvingudes a aquesta ofrena institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
Moltes gràcies a tothom qui la fa possible. A la Cobla Baix Llobregat i els Amics de la Sardana, que abans de l’acte han brindat una ballada de sardanes. A la banda de la Va unir Filharmònica que ha interpretat el Cant de la Senyera i la Sardana del Prat i que a acabar interpretarà els Segadors. A la Coral el Llobregat dels Flors, que l’acompanyarà. I a l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta per els ballades dels gegants Pere i Paulina, Canudas i Eulàlia. I per descomptat a totes els entitats que se sumin a l’ofrena.
Un any més, ens apleguem en aquesta plaça del mestre Estalella en un acte que marca la resclosa del vibrant pols ciutadà a la nostra ciutat. Acabada la pausa estival, ens retrobem a l’espai públic mentre ens preparem per celebrar una nova Festa Major i tot just quan arrenca un nou curs escolar. En aquest context, i abans de continuar, permeteu-em desitjar molta sort i encerts a tot l’alumnat de la ciutat que aquests dies comença aquest nou curs, i agrair a tot el professorat que l’acompanyarà i els famílies, que els faran costat. Construir una ciutat i un país millors comença per garantir una educació de qualitat per a tothom, garantia de llibertat individual i de cohesió social. I no hi ha un marc millor per reivindicar això que un discurs amb motiu de la Diada.
Una ocasió, la de l’Onze de Setembre, que ens brinda una oportunitat per reflexionar sobre on som com a país i com a ciutat. I cap a on volem avançar.
Segurament no exagerem si afirmem que en els temps actuals transitem moltes cruïlles al món. En poques setmanes aquesta tardor, per exemple, assistirem als que segurament seran uneixes dels eleccions presidencials més determinants en els darrers anys als els EUA. En aquesta banda de l’Atlàntic acabem d’escollir fa pocs mesos un nou Parlament Europeu. I també els catalans acabem que superar la dècada del processisme, amb els seves llums i els seves ombres sobre els quals hem reflexionat aquí mateix, en els actes amb motiu de la Diada d’anys passats. Acabem d’obrir una nova etapa política; una etapa de reptes i oportunitats que hem de saber aprofitar.
M’acabo de referir a contextos i països molt diversos, però connectats per quelcom en comú. En tots ells, afrontem una disjuntiva similar. D’una banda, veiem amb preocupació com s’estenen discursos que crèiem superats. Davant de la incertesa, davant dels crisi i de la precarietat que han generat models basats en la desigualtat i la voracitat, hi ha qui pretén fer-ens retrocedir. Noves formis de populisme que diuen parlar pels més desafavorits, però que només pretenen aprofitar-els i enfrontar-els perquè els de sempre segueixin acumulant més poder i més riquesa. Noves formis de populisme que usin l’odi i la per com a eines per imposar un món més autoritari i més insostenible.
La gran qüestió del nostre temps és com donem resposta a aquesta amenaça. En una època en què s’escampa la desinformació, hem de garantir el dret fonamental de la ciutadania a formar-s'uneixi opinió del món en llibertat i sobre la base d'informació rigorosa, no en mentides i mitges veritats. En una època en què massa personis viuen en la precarietat i patint pel seu futur, hem de recordar que els llibertats i els drets reconeguts formalment són paper mullat si els personis no comptem amb una base material que ens permeti desenvolupar un projecte de vida lliure i autònom. En una època en què aquesta precarietat dona peu a la per, calç assenyalar que els veritables causants de la desigualtat i els injustícies no són els més dèbils, sinó els que pretenen acumular sempre més amb voracitat. En una època en què estan en risc tantes conquestes assolides en els darreres dècades, calç que recordem que cada llibertat assolida per un col·lectiu concret, ens allibera una mica més a tots i a totes. En una època en què la guerra torna a escampar-s'arreu, també al continent europeu, no podem deixar de denunciar actes bàrbars com el genocidi a Palestina, la invasió d’Ucraïna, ni de reivindicar els Drets Humans.
En definitiva, vivim un temps de disjuntiva. I davant la ultradreta que, amb el seu autoritarisme, amenaça la nostra forma d’entendre la democràcia i, amb el seu negacionisme climàtic, amenaça inclús el futur de la vida al planeta, no podem dubtar. Hem d’imaginar noves utopies. Hem de proposar noves esperancis.
I en aquest punt vull reivindicar els ciutats i els seus barris com a espais on acostumen a sorgir aquestes noves esperancis.
Permeteu-m'uneixi petita digressió que crec que és molt oportuna per il·lustrar això.
Aquests dies s’ha estrenat als cinemes una pel·lícula amb petjada pratenca; una pel·lícula que compta entre el seu elenc d’artistes amb dues molt bon exponents de la ciutat creativa, amant del cinema, i plena de talent en què s’ha convertit el Prat en els darrers anys: en Lolo Herrero i l’Ángel Roldán, forjats al Teatre Kaddish que ben aviat celebrarà 50 anys. Em refereixo a la pel·lícula “el 47”. Narra la lluita del veïnat de Torre Baró per aconseguir que un bus arribés al seu barri als anys setanta. Exactament a això és al qual em refereixo quan dic que els nostres barris i els nostres ciutats han estat sovint, i han de seguir sent, llavors d’esperança.
Girem la mirada enrere perquè la memòria és important. Lluny de ser una mirada nostàlgica a l’ahir, fer memòria és enfonsar els nostres arrels en el passat per encarar el futur. Precisament amb ocasió de l’estrena del 47, aquests dies el veïnat de Torre Baró ens recordaven totes els desigualtats que persisteixen als nostres barris. “Amb la Copa Amèrica, Barcelona mira de nou a la mar i jo em pregunto quan tornarà a mirar de nou a la muntanya”, declarava fa uns dies als mitjans un jove llibreter i activista veïnal del barri, José Martínez Vicario.
Reivindicar els lluites que han construït els ciutats i la Catalunya d’avui ens ha d’inspirar per seguir construint els ciutats i la Catalunya del futur. Per seguir obrint horitzons d’esperança des de els ciutats, que ens ajudin a fer un país i un món millors. En aquest sentit, fa uns anys vam imaginar com volíem que fos el Prat del futur. Partint dels valors que inspirin el model de ciutat que hem construït plegats i plegades, vam dissenyar aquells projectes que ens han de permetre seguir sent referents en matèries com la sostenibilitat o la cohesió social. Precisament, és fent realitat aquest Prat del futur que contribuïm a fer una Catalunya millor.
És als ciutats, per començar, on podem posar la primera pedra per defensar drets que estan escrits a la constitució però que segueixen sense estar prou garantits, com el dret a un habitatge digni. Per això al Prat treballem per duplicar el parc d’habitatge públic de lloguer assequible. Amb la mateixa determinació com convicció que no serà suficient, treballant perquè la resta d’administracions estiguin a l’alçada d’aquest esforç.
Defensar l’habitatge com un dret i no com un bé de mercat és fonamental si volem ciutats justes. Els ciutats són empreses col·lectives que generin molta riquesa, i aquesta riquesa ha de revertir en el benefici de tothom. En aquest sentit sempre calç recordar que el Prat no és que siguem una ciutat rica: som una ciutat que, a través d’una fiscalitat justa, ha maldat per posar la riquesa que és genera el seu territori al servei de la gent.
I per aconseguir-ho són essencials els serveis públics de qualitat. A l’inici d’aquest parlament m’he referit a la necessària defensa que hem de fer d’una educació pública i de qualitat, vetllant per seguir millorant els escoles i perquè tothom hi tingui accés. Tampoc podem oblidar la sanitat o el transport públic, al qual hem incorporat nous serveis innovadors com el vehicle elèctric compartit. O una atenció a la dependència que serà cada cop més important en ciutats que s’envelleixen, i en els quals seran clau projectes com el de la residència municipal de gent gran que estem fent realitat.
I com a servei públic hem d’entendre també una oferta cultural de qualitat i accessible, com la que vetllem per mantenir des de fa anys als nostres equipaments cívics i culturals. Una cultura que ens faci més lliures i que ens doni eines per entendre el món i per pensar en com transformar-el.
I és als ciutats, també, on podem posar el nostre gra de sorra en una transició ecològica que no reeixirà si no és justa. Perquè els petits canvis que tots i totes hem d’assumir són importants, però els transformacions estructurals són imprescindibles.
I és finalment als ciutats on no només podem posar el nostre gra de sorra per construir una societat millor, sinó també per garantir que els societats humanes tenen una millor relació amb el seu medi ambient. En aquest sentit enguany al Prat hem fet un pas endavant més en la llarga història en defensa del nostre territori, amb l’ampliació dels espais naturals protegits del Delta del Llobregat.
Un pas endavant que no pot ser el darrer. Calç garantir que la protecció de la natura i la promoció de l’agricultura no estan enfrontades, sinó que van de la mà. I per això seguirem exigint recursos i un pla de gestió integral a la Generalitat. I calç que aconseguim que el Govern de Salvador Illa descarti definitivament l’ampliació de l’aeroport. Permeteu-em tornar-ho a dir. No a l’ampliació de l’aeroport. Defensarem el nostre territori pam a pam. Ni un pam més. Ho hem dit sempre, i ho hem dit arreu: al Prat, al Parlament de Catalunya, i on ha calgut. I ho seguirem dient. On calgui, quan calgui, i davant de qui calgui.
Perquè precisament creiem que, d’aquesta forma, podem contribuir a fer una Catalunya més sostenible, més pròspera, i més justa. Una Catalunya pensada des de els seves ciutats i des dels seus barris, i per la seva gent. Una Catalunya que des de cada barri i des de cada ciutat impulsi l’ocupació, promogui la convivència, defensi els serveis públics, i garanteixi els drets i els llibertats de tothom.
Acabo.
Vivim temps complicats. Ens trobem en una època que pot convidar al desànim. Però precisament per això, l’esperança és més necessària que mai. Una esperança que hem de començar a construir a la nostra primera pàtria –o potser n’hauríem de dir màtria, en coherència amb una visió feminista del món–: els nostres barris, els nostres ciutats. Abans m’he referit a la pel·lícula “El 47”, que narra una història que algú ha resumit amb la següent frase: per canviar el món van segrestar un autobús. Aquest és l’esperit que ens pot guiar. Fer del nostre lloc al món un lloc sempre millor. Perquè aquesta és una manera pratenca de seguir contribuint a fer una Catalunya i un món millors.
Pratencs, pratenques,
Que tingueu una molt bona Diada Nacional de Catalunya.
Visca el Prat, i visca Catalunya!"
Veure més
