El Prat, la ciutat de més de 50.000 habitants amb menys desigualtat de renda d’arreu de l’Estat
El Prat de Llobregat és el municipi de l’Estat espanyol amb més de 50.000 habitants amb menys desigualtat de renda entre la ciutadania. Així ho indica l’estudi publicat aquest mes de febrer per Fedea (Fundación de Estudios de Economía Aplicada),a partir de dades de l’any 2016 sobre la renda personal gravable per declarant d’IRPF de cada municipi.
L’estudi, titulat Renta personal de los municipios españoles y su distribución, años 2015 y 2016, recull dades d’un total de 1.208 municipis majors de 5000 habitants d’aquest dos anys. Les dades es refereixen tant al nivell de renda global dels municipis com a la seva distribució, per mesurar el nivell de desigualtat.
La desigualtat es mesura a partir del denominat coeficient de Gini que es basa en una escala del 0 a l’1, en què el 0 representaria una situació de plena igualtat, en què tots els ciutadans i ciutadanes tindren la mateix renda i l’1 una de màxima desigualtat, on una sola persona acumularia totes les rendes del municipi.
En el cas del Prat, aquest índex se situa en 0,3442, el menor coeficient de Gini de tots els municipis de més de 50.000 habitants de l’Estat. Després del Prat, els municipis que superen aquest llindar d’habitants amb menys desigualtat de renda són els següents: Viladecans (0,3602),Vilanova i la Geltrú (0,3867),Sant Boi de Llobregat (0,3901),Rubí (0,3944),Alcorcón (0,4025),San Fernando (0,4195),Leganés (0,4097),Cornellà de Llobregat (0,4231) i Fuenlabrada (0,4266).
Els més desiguals
Contràriament, les ciutats majors de 50.000 habitants amb més desigualtat de rendes entre la seva ciutadania són Pozuelo de Alarcón (0,6446),Alcobendas (0,6331),Sanlúcar de Barrameda (0,6156),Castelldefels (0,5835),Oriola (0,5751),Majadahonda (0,5741),El Ejido (0,5723),Granollers (0,5555),Torrent (0,5546) i Cerdanyola del Vallès (0,5465).
Dos estudis més han situat el Prat en un posició capdavantera en despesa social en els darrers tres mesos
Aquest és el tercer estudi que es publica en només tres mesos que situa el Prat en una posició capdavantera a l’Estat pel que fa a la igualtat i la cohesió social i les polítiques i la inversió pública per fomentar-les.
Ja el passat mes de desembre la Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales va indicar que el Prat era el tercer municipi de Catalunya i el cinquè de l’Estat, d’entre les localitats de més de 20.000 habitants, amb major inversió en serveis d’acció social per habitant (que el 2020 va ser de 188,05 euros per persona al Prat). Per davant, únicament se situen Alcalá la Real (Jaén),Barcelona, Esparreguera i San Roque (Cadis).
També el gener d’enguany la darrera edició del Baròmetre del Tercer Sector Social va indicar que el Prat és és el municipi amb una major despesa en subvencions a entitats del Tercer Sector Social per habitant de l’àrea metropolitana, segons dades de 2020. Segons l’estudi, el Prat destina 52,2 euros per habitant i any a les subvencions d’entitats socials. Segons aquest mateix baròmetre, també és el segon municipi metropolità amb major despesa social per habitant (1.492 euros anuals),només per darrere de Castellbisbal.
Veure més
El Prat de Llobregat és el municipi de l’Estat espanyol amb més de 50.000 habitants amb menys desigualtat de renda entre la ciutadania. Així ho indica l’estudi publicat aquest mes de febrer per Fedea (Fundación de Estudios de Economía Aplicada),a partir de dades de l’any 2016 sobre la renda personal gravable per declarant d’IRPF de cada municipi.
L’estudi, titulat Renta personal de los municipios españoles y su distribución, años 2015 y 2016, recull dades d’un total de 1.208 municipis majors de 5000 habitants d’aquest dos anys. Les dades es refereixen tant al nivell de renda global dels municipis com a la seva distribució, per mesurar el nivell de desigualtat.
La desigualtat es mesura a partir del denominat coeficient de Gini que es basa en una escala del 0 a l’1, en què el 0 representaria una situació de plena igualtat, en què tots els ciutadans i ciutadanes tindren la mateix renda i l’1 una de màxima desigualtat, on una sola persona acumularia totes les rendes del municipi.
En el cas del Prat, aquest índex se situa en 0,3442, el menor coeficient de Gini de tots els municipis de més de 50.000 habitants de l’Estat. Després del Prat, els municipis que superen aquest llindar d’habitants amb menys desigualtat de renda són els següents: Viladecans (0,3602),Vilanova i la Geltrú (0,3867),Sant Boi de Llobregat (0,3901),Rubí (0,3944),Alcorcón (0,4025),San Fernando (0,4195),Leganés (0,4097),Cornellà de Llobregat (0,4231) i Fuenlabrada (0,4266).
Els més desiguals
Contràriament, les ciutats majors de 50.000 habitants amb més desigualtat de rendes entre la seva ciutadania són Pozuelo de Alarcón (0,6446),Alcobendas (0,6331),Sanlúcar de Barrameda (0,6156),Castelldefels (0,5835),Oriola (0,5751),Majadahonda (0,5741),El Ejido (0,5723),Granollers (0,5555),Torrent (0,5546) i Cerdanyola del Vallès (0,5465).
Dos estudis més han situat el Prat en un posició capdavantera en despesa social en els darrers tres mesos
Aquest és el tercer estudi que es publica en només tres mesos que situa el Prat en una posició capdavantera a l’Estat pel que fa a la igualtat i la cohesió social i les polítiques i la inversió pública per fomentar-les.
Ja el passat mes de desembre la Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales va indicar que el Prat era el tercer municipi de Catalunya i el cinquè de l’Estat, d’entre les localitats de més de 20.000 habitants, amb major inversió en serveis d’acció social per habitant (que el 2020 va ser de 188,05 euros per persona al Prat). Per davant, únicament se situen Alcalá la Real (Jaén),Barcelona, Esparreguera i San Roque (Cadis).
També el gener d’enguany la darrera edició del Baròmetre del Tercer Sector Social va indicar que el Prat és és el municipi amb una major despesa en subvencions a entitats del Tercer Sector Social per habitant de l’àrea metropolitana, segons dades de 2020. Segons l’estudi, el Prat destina 52,2 euros per habitant i any a les subvencions d’entitats socials. Segons aquest mateix baròmetre, també és el segon municipi metropolità amb major despesa social per habitant (1.492 euros anuals),només per darrere de Castellbisbal.
Veure més
