El Prat ret homenatge a l’alcalde de la ciutat afusellat pel franquisme, Lluís Serra i Giribert, amb una ‘Stolperstein’
El Prat ja compta amb una llamborda dedicada a Lluís Serra i Giribert, alcalde del municipi durant la II República pel PSUC que va ser afusellat per la Dictadura franquista. Ahir dijous a les 19 h, es va descobrir aquesta llamborda a la Plaça de la Vila del Prat, una iniciativa que ha estat possible gràcies a l’Associació Memòria de Mallorca, entitat capdavantera a l’hora de crear pedres de la memòria en record de les víctimes de la Dictadura franquista i denunciar la seva connivència amb el règim nazi. La Taula de memòria històrica del Prat, integrada per representants de l’Ajuntament i per persones i organitzacions de la ciutat que treballen aquest àmbit, ha donat suport a aquesta iniciativa.
En l’acte de descoberta de la llamborda, hi ha intervingut la regidora de Memòria Democràtica, Esther García; i Lluís Serra Sancho, fill de l’alcalde pratenc assassinat per la Dictadura franquista i defensor de la recuperació de la memòria històrica. Una altra de les ponents de l’acte ha estat Maite Blázquez, representat de l’Associació Memòria Històrica de Mallorca, entitat que ha impulsat la creació de les pedres de la memòria dels crims del franquisme, inspirades en les denominades Stolpersteine (en alemany, pedra amb què s’ensopega),que es van començar a instal·lar a Alemanya a la dècada dels 90 del segle XX en homenatge a les víctimes del nazisme.
Durant l’acte d’ahir, es van repartir clavells entre els assistents, que es van dipositar davant de la llamborda de Lluís Serra i Giribert. Van sumar-se a l’acte de descoberta de la llamborda l’alcalde de la ciutat, Lluís Mijoler, juntament amb representants de tots els grups municipals menys Ciutadans. També van participar diversos membres de la Taula de memòria històrica del Prat i d’altres entitats com la Comissió de la Dignitat, l’associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya o el col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, entre d’altres.
Les pedres Stolpersteine
La llamborda dedicada a Lluís Serra i Giribert segueix el model de les denominades pedres Stolpersteine, fruit d’un projecte que interrelaciona art i memòria històrica impulsat a Alemanya per part del creador berlinès Gunter Demnig. Després del naixement de la iniciativa a finals del segle XX, aquest projecte s’ha anat estenent per recordar persones que han estat víctimes de règims feixistes i dictatorials a tot Europa. Actualment, hi ha prop de 80.000 Stolpersteine arreu del món i ja són el monument descentralitzat més gran del món. Amb aquestes llambordes, es recorden tant persones assassinades per règims feixistes com d’altres que van sobreviure després de patir la repressió.
Cadascuna d’aquestes llambordes està elaborada a mà de forma artesanal i cada disseny és únic. Representen una mostra de respecte i humanitat cap a cadascuna de les persones que van patir la repressió, que s’oposa als mecanismes d’exterminació massiva dels règims feixistes. Des del gener de 2015, es va transferir la gestió del projecte a la fundació Stiftung-Spuren- Gunter Demnig, que rep encàrrecs per produir diferents llambordes per part de persones o famílies a títol particular o per part d’associacions, grups de veïns i veïnes, escoles, centres de treball o governs. Cada any, es produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes, segons informa el web del Memorial Democràtic de la Generalitat.
A les Illes, l’Associació Memòria de Mallorca va ser capdavantera a l’hora de demanar la creació de Stolpersteine per posar de manifest la connivència entre el règim nazi i la Dictadura franquista. L’associació mallorquina, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i entitat activa en la defensa de la veritat i la justícia davant dels crims del franquisme, va traslladar aquesta demanda a Gunter Demnig, qui va acceptar l’encàrrec. El model de Stolpersteine creat amb aquesta finalitat presenta algunes particularitats respecte a les llambordes de condemna del nazisme. D’una banda, aquest nou model es diferencia de l’anterior pel seu color (platejat, front al daurat de les llambordes originàries) i la informació continguda. El Prat, juntament amb Mollet del Vallès, són els primers municipis de la península ibèrica que instal·len aquesta variant específica de pedra de la memòria.
L’associació mallorquina ha tingut un paper fonamental per instal·lar la primera pedra Stolpersteine al Prat. L’entitat ha estat la responsable de la gestió i del pagament de la llamborda per sensibilitzar i homenatjar l’alcalde pratenc, Lluís Serra i Giribert, a més del seu fill Lluís Serra Sancho, per la seva lluita incansable per recuperar la memòria històrica.
Altres accions per la memòria històrica al Prat
A més de la instal·lació d’aquesta llamborda, al Prat s’han dut a terme diverses accions per la memòria històrica durant els darrers anys, especialment arran de la Declaració institucional pel 90è aniversari de la II República aprovada al ple municipal l’abril de 2021. Així per exemple, s’ha posat el nom de Lluís Serra i Giribert a un carrer de la ciutat i s’han instal·lat al Saló de Plens de l’Ajuntament plaques tant en memòria d’aquest alcalde pratenc com d’altres regidors de la ciutat durant la II República que van ser afusellats per la Dictadura franquista (entre ells, Joan Nadal Guixà, Moisés Orcol Elía i Joan Reixach Prat). A més, es va organitzar l’any passat l’exposició El Prat 1939. La repressió franquista al Cèntric Espai Cultural
Veure més
El Prat ja compta amb una llamborda dedicada a Lluís Serra i Giribert, alcalde del municipi durant la II República pel PSUC que va ser afusellat per la Dictadura franquista. Ahir dijous a les 19 h, es va descobrir aquesta llamborda a la Plaça de la Vila del Prat, una iniciativa que ha estat possible gràcies a l’Associació Memòria de Mallorca, entitat capdavantera a l’hora de crear pedres de la memòria en record de les víctimes de la Dictadura franquista i denunciar la seva connivència amb el règim nazi. La Taula de memòria històrica del Prat, integrada per representants de l’Ajuntament i per persones i organitzacions de la ciutat que treballen aquest àmbit, ha donat suport a aquesta iniciativa.
En l’acte de descoberta de la llamborda, hi ha intervingut la regidora de Memòria Democràtica, Esther García; i Lluís Serra Sancho, fill de l’alcalde pratenc assassinat per la Dictadura franquista i defensor de la recuperació de la memòria històrica. Una altra de les ponents de l’acte ha estat Maite Blázquez, representat de l’Associació Memòria Històrica de Mallorca, entitat que ha impulsat la creació de les pedres de la memòria dels crims del franquisme, inspirades en les denominades Stolpersteine (en alemany, pedra amb què s’ensopega),que es van començar a instal·lar a Alemanya a la dècada dels 90 del segle XX en homenatge a les víctimes del nazisme.
Durant l’acte d’ahir, es van repartir clavells entre els assistents, que es van dipositar davant de la llamborda de Lluís Serra i Giribert. Van sumar-se a l’acte de descoberta de la llamborda l’alcalde de la ciutat, Lluís Mijoler, juntament amb representants de tots els grups municipals menys Ciutadans. També van participar diversos membres de la Taula de memòria històrica del Prat i d’altres entitats com la Comissió de la Dignitat, l’associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya o el col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, entre d’altres.
Les pedres Stolpersteine
La llamborda dedicada a Lluís Serra i Giribert segueix el model de les denominades pedres Stolpersteine, fruit d’un projecte que interrelaciona art i memòria històrica impulsat a Alemanya per part del creador berlinès Gunter Demnig. Després del naixement de la iniciativa a finals del segle XX, aquest projecte s’ha anat estenent per recordar persones que han estat víctimes de règims feixistes i dictatorials a tot Europa. Actualment, hi ha prop de 80.000 Stolpersteine arreu del món i ja són el monument descentralitzat més gran del món. Amb aquestes llambordes, es recorden tant persones assassinades per règims feixistes com d’altres que van sobreviure després de patir la repressió.
Cadascuna d’aquestes llambordes està elaborada a mà de forma artesanal i cada disseny és únic. Representen una mostra de respecte i humanitat cap a cadascuna de les persones que van patir la repressió, que s’oposa als mecanismes d’exterminació massiva dels règims feixistes. Des del gener de 2015, es va transferir la gestió del projecte a la fundació Stiftung-Spuren- Gunter Demnig, que rep encàrrecs per produir diferents llambordes per part de persones o famílies a títol particular o per part d’associacions, grups de veïns i veïnes, escoles, centres de treball o governs. Cada any, es produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes, segons informa el web del Memorial Democràtic de la Generalitat.
A les Illes, l’Associació Memòria de Mallorca va ser capdavantera a l’hora de demanar la creació de Stolpersteine per posar de manifest la connivència entre el règim nazi i la Dictadura franquista. L’associació mallorquina, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i entitat activa en la defensa de la veritat i la justícia davant dels crims del franquisme, va traslladar aquesta demanda a Gunter Demnig, qui va acceptar l’encàrrec. El model de Stolpersteine creat amb aquesta finalitat presenta algunes particularitats respecte a les llambordes de condemna del nazisme. D’una banda, aquest nou model es diferencia de l’anterior pel seu color (platejat, front al daurat de les llambordes originàries) i la informació continguda. El Prat, juntament amb Mollet del Vallès, són els primers municipis de la península ibèrica que instal·len aquesta variant específica de pedra de la memòria.
L’associació mallorquina ha tingut un paper fonamental per instal·lar la primera pedra Stolpersteine al Prat. L’entitat ha estat la responsable de la gestió i del pagament de la llamborda per sensibilitzar i homenatjar l’alcalde pratenc, Lluís Serra i Giribert, a més del seu fill Lluís Serra Sancho, per la seva lluita incansable per recuperar la memòria històrica.
Altres accions per la memòria històrica al Prat
A més de la instal·lació d’aquesta llamborda, al Prat s’han dut a terme diverses accions per la memòria històrica durant els darrers anys, especialment arran de la Declaració institucional pel 90è aniversari de la II República aprovada al ple municipal l’abril de 2021. Així per exemple, s’ha posat el nom de Lluís Serra i Giribert a un carrer de la ciutat i s’han instal·lat al Saló de Plens de l’Ajuntament plaques tant en memòria d’aquest alcalde pratenc com d’altres regidors de la ciutat durant la II República que van ser afusellats per la Dictadura franquista (entre ells, Joan Nadal Guixà, Moisés Orcol Elía i Joan Reixach Prat). A més, es va organitzar l’any passat l’exposició El Prat 1939. La repressió franquista al Cèntric Espai Cultural
Veure més
