ONADES DE CULTURA
ARTÍCLE PER MARIANO MARTÍNEZ
(REVISTA ONADES DE CULTURA)
ENTREVISTA:
ANA NAVARRO, REGIDORA DE JOVENTUT.
OPINIÓ: XAVIER LLOPIS, EXDIRECTOR DE LA CAPSA.
ENTREVISTA A ANA NAVARRO
REGIDORA DE JOVENTUT DEL PRAT DE LLOBREGAT
La
Capsa és, des de la seva posada en marxa ja fa set anys,
un dels punts de referència de la cultura pratenca, sent
un dels equipaments juvenils pioners a Catalunya. També
es converteix en un bon baròmetre per intentar com-prendre
l'estat del moviment associatiu, i en concret, del juvenil.
Es converteix, per tant, en el lloc ideal per analitzar, junt
amb l'Ana Navarro, la regidora de joventut, aquest sector de
la població, els joves, que ningú sembla capaç
de delimitar, ja que tothom vol ser jove. Un sector que viu,
com d'altres grups socials, un període de desorientació
que no fixa cap rumb concret, on sembla que la iniciativa individual
i col·lectiva no acaba mai d'arrencar, ja que representa
un percentatge molt insignificant aquells joves que s'impliquen
de ple en el moviment associatiu.
Quines
activitats i iniciatives porteu a terme des de la regidoria?
Intentem tractar sectorialment el sector jove de la població.
El que succeeix és que la regidoria de joventut, actualment,
segons la meva opinió, s'ocupa de fragments de la realitat
juvenil; incidim en totes les actuacions que es fan des d'altres
regidores. Treballen més en els temes menys coberts.
Podries
destacar alguna en concret?
Una de les actuacions on insistim és en la informació
juvenil, molt especialitzada, que és d'alguna manera
la base de tot: una persona que té informació
té al seu abast moltes rutes per explorar (viatges, educació...).
Tracta de ser una mica una informació alternativa, no
consumista. També últimament, fins i tot, ens
hem ficat en temes de vivenda.
Per altra banda, ens ocupen dels pro-jectes juvenils, el servei
que oferim a nous creadors, i com no, l'associacionisme i els
esplais, un dels punts forts.
Entre d'altres, les activitats que més destaquen són
el Virtualia, el Pratijoc...
La pedra filosofal de tot és la música, més
que altres disciplines. Ara treballem en el projecte de minifestivals,
per que la gent vagi una mica menys perduda, variant d'estil.
Tenim la experiència del Festival de Ritmes, que funciona
bastant bé durant l'estiu.
Ve
a ser llavors com una regidoria de "recolzament"?
Sí. Funcionem com si fóssim un petit grup de pressió.
S'incideix en diferents aspectes que afecten el jovent i, a
part també es fan activitats pròpies, activitats
que d'altres regidories no fan. Intentem estar a l'avanguarda
de tot. Es podria dir que és una regidoria de projectes,
no com les més consolidades, que ofereixen un servei
continu. La gent que treballa més amb gent jove hem de
fer un treball i accions més dinàmiques; el que
avui està de moda, demà ja està superat.
La música, la informàtica, noves tecnologies...
avancem a un ritme molt fort, i intentem que l'administració
no es quedi al darrera de la societat, que en molts casos lamentablement
passa.
D'un
costat, ja tenim una base important, que és el treball
que es fa des de l'administració més propera al
ciutadà, l'ajuntament. A l'altra banda del riu, un grup
de ciutadanes i ciutadans units entorn de l'associacionisme,
que denamen un servei.
Quina
es la teva percepció actual de l'associacionisme juvenil?
L'associacionisme és un sector que avui en dia està
sotmès a la variabilitat; ja no tenim les grans associacions
del passat, entitats més rígides, més jeràrquiques
i nombroses. L'associacionisme juvenil es més dinàmic,
diferent, microparticipatiu, ja que entre tres persones podem
formar una entitat, les associacions es creen i es destrueixen
en poc temps. Sobre aquest últim aspecte, la gent està
acostumada a pensar que una associació que neix, està
activa durant un temps i desapareix, és un fracàs.
Jo no ho veig així. Segurament, la gent d'aquesta associació
desapareguda es recupera per un altre projecte.
Però
la gent s'acaba d'implicar seriosament en aquest tipus de projectes
associatius?
Penso que sí, però crec que hi ha un gran dèficit,
com a totes les poblacions, no ja del nostre entorn, sinó
de tot el món. La població associaciada representa
un 2%, i quan arriba a 3% ja resulta meravellós. Quan
tu, com a ajuntament, agafes la iniciativa per posar en marxa
qualsevol activitat, recorres a les entitats, però la
nostra ambició no són les entitats, amb elles
ja treballem. La nostra ambició és arribar al
major nombre de gent. Però això no és un
problema només de la nostra regidoria, passa a cultura,
a esports.
Moltes vegades no es té en compte la disponibilitat de
la gent, ja que molt joves, a part d'estudiar, treballen i a
més estàn associats a alguna entitat. També
influeix el ritme propi de la vida, ja que arriba un moment
on la persona estabilitza el seu estatus social. Tot això
requereix un relleu, trobar gent nova.
Un
dels problemes fonamentals, si no el més important, que
arrossega no només les entitats juvenils, sinó
el món associatiu en general, és el compromis
individual de les persones entorn a l'activitat en la que es
fonamenta l'associació. Actualment trobem que la majoria
d'entitats funcionen gràcies al treball de dos o tres
persones, tal i com constaten l'associació ALMA, Los
del Valle. El problema no és, com moltes vegades succeix,
l'econòmic, sinó el factor humà.
Quins
tipus d'associacions es troben actualment?
Abans les estructures associatives es trobaven més polititzades.
Ara, la gent s'associa més entorn a una afició.
Succeix avui en dia que les associacions funcionen amb poca
gent. A tothom li agrada molt trobar-ho tot fet, però
també has de valorar el nivell de participació
de la gent. I després s'hauria de veure quin és
el nivell de democràcia interna de les entitats i que
esforços es fan per captar socis. Les entitats són
autònomes, privades. L'ajuntament ha de funcionar, diguem-ne,
com a suport, donant un tipus de servei concret que pot ser
mitjançant una subvenció, o oferint-los una infrastructura.
Nosaltres no dirigim entitats, intentem donar orientació.
Portar una associació porta molta feina, i la gent moltes
vegades no sap delegar. Clar, la gent no s'acaba d'implicar
perquè un mani i l'altre obeeixi, quan és un treball
que fas voluntariament, la gent també vol decidir sobre
les coses que les entitats fan.
Llavors,
en quin nivell ens trobem?
No conec a fons el que passa a d'altres països, però
crec que a nivell associatiu encara falta madurar una mica,
per fomentar la renovació, per exemple, ja que, moltes
vegades, una associació es fonamenta en només
una o dos persones. I encara constantment ens enfrontem a aquestes
"desaparicions" constants de les associacions, intentem
captar a la gent activa, oferint-los altres possibilitats. Existeixen
moviments que conviuen amb les associacions, diguem-ne, més
tradicionals -amb estatuts i junta directiva-, que anomenem
"associacions o grup no formals": un grup de gent
s'uneix per fer una acció en concret, sense formalitzar-se
en cap tipus d'associació i sense compromisos, i que
desapareix fins que surgeix la possibilitat de fer una altra
activitat. És un moviment que últimament es dóna
molt i que fa que el nivell d'activitat del joves sigui bastant
alt.Encara que trobem totes aquestes problemàtiques,
la salut del moviment associatiu és bastant bona.
VIER LLOPIS
OPIN IÓ DE XAVIER LLOPIS Director CCCP La Capsa
Parlar
de l'associacionisme en general ens sol portar a enumerar un
seguit de tòpics que s'arrosseguen des dels inicis de
la nostra, encara curta, història del món associatiu.
I si ens toca parlar de l'associacionisme juvenil, aquests tòpics
es multipliquen, com a mínim, per dos. Perquè,
què és una associació juvenil? Tenen edats
les associacions? Si tinc trenta anys, ja no puc desenvolupar
una feina associativa vàlida per al col·lectiu
juvenil? A aquestes preguntes hi he trobat resposta en els tres
anys escassos de treball a la Capsa, o això crec. Vegem.
Una associació és i punt. El fet que la nostra
societat necessiti imperiosament etiquetar i catalogar tot allò
que passa al seu voltant ens ha portat a crear una distinció
entre projectes absolutaments iguals. O no persegueixen els
mateixos objectius, des d'una visió general, un centre
d'esplai i una casa regional? Finalment la diferència
acaba passant per la tipologia d'usuaris. De totes maneres si
aconseguim sobreposar-nos a aquestes distincions el que trobem
són molts joves implicats en el món associatiu,
a tots els nivells. I això és el que interessa.
El que necessitem és presència del món
juvenil en tots els àmbits, i no solament en aquells
que la societat ha catalogat estrictament com a juvenils. Necessitem
joves a les entitats culturals, tradicionals, esportives, socials,
solidàries, polítiques, sindicals, de lleure,
cíviques, de voluntariat, veïnals… a totes. O és
que potser als joves no ens ha de preocupar la cultura, l'esport,
la política, la nostra ciutat, la resta del món
o el món laboral?
Per
sort, crec que al Prat es poden trobar bons exemples d'això
que parlem. El fet de disposar d'un dels únics equipaments
estrictament juvenils de la comarca ha afavorit l'aparició
d'iniciatives associatives impulsades pels joves, però
que desenvolupen les seves activitats en diversos camps. També
he trobat molta gent jove implicada en altres associacions i
això em sembla de veritat molt interessant; també
he pogut conèixer gent capaç de juntar esforços
i il·lusions per tirar endavant projectes, sense que
els hi passés pel cap haver de muntar una estructura
en ferm i que han obtingut excel·lents resultats. Com
veieu sembla que la salut del moviment juvenil al Prat és
realment bona, o almenys així m'ho sembla a mi. Que segueixi
així per molts anys!
