ELS PROFESSIONALS DE LA TRANSFUSIÓ:
BONS COMUNICADORS?
J.C.
March ens apropa als principals problemes de comunicació
existents en la nostra societat sobre tot el referent al tema
de la donació i la transfusió sanguínia.
Podem observar com hi ha preguntes que no són respostes
amb claretat, o paraules que no s'acaben d'entendre:
Preguntes que no es contesten clarament com:
- És segura la transfusió?
- Es pot contagiar una persona quan dóna sang?
- Perquè no s'aprofiten totes les donacions i algunes
es tiren o
caduquen?
- Què és el qüestionari mèdic o l'entrevista
mèdica sobre
pràctiques de risc per la SIDA
- Què és l'auto-transfusió?
- Hi ha substituts de la sang?
- Perquè es cobra en determinats casos una transfusió
sanguínia?
Paraules sobre la sang que preocupen a la gent com:
- El risc de la transfusió.
- El material estèril i d'un sol ús.
- Els components sanguinis.
- Els medicaments farmacèutics elaborats a partir de
la sang.
- Els glóbs vermells, les plaquetes i part del plasma
fresc.
- La confidencialitat i l'anonimat.
- Profunds anàlisis que es fan en totes les donacions.
- SIDA.
Moltes
preguntes i no les suficients respostes davant un tema que preocupa
molt a la població, la qual cosa dificulta l'apropament
de la gent a la donació de sang, i per tant por a la
transfusió.
Però la veritat és que no totes les accions sobre
donació i transfusió sanguínia aconsegueixen
el que es pretén. Si es vol fer possible l'eslògan
de que la salut sigui transmisible cal que es facin canvis en
la cultura dels emisors, per tant el principi del qual es parteix
és que no només la malaltia és transmisible:
la cultura de la donació també ho pot ser per
tal d'arribar a la major gent possible.
Des del sector salut ens trobem amb:
a) Inexistència d'una actitud activa, positiva i transparent
envers els mitjans de comunicació, que
permeti fer saber les coses a la població.
b) Falta de formació en comunicació dels sanitaris
i poc convenciment de la importància de haver
d'estar en els mitjans. Això facilita actuar sota el
silenci.
c) Vissió de la salut en els mitjans, només en
aspectes negatius, i mai notícies positives.
Des dels mitjans de comunicació s'apunta que:
a) Existeix manca d'especialistes en temes de salut entre els
periodistes dels diferents mitjans.
b) L'informació "científica" no provee
del sector salut, el que comporta la manca de fonts
informatives properes.
c) Els mitjans de comunicació en els que treballen poden
tenir interessos comercials, inclós els
periodistes interessos personals que fan difícil el tractament
rigurós de les notícies.
Per a transmetre el missatge de la donació i transfusió
sanguínia com segura i amb èxit als ciutadans
han d'operar cinc components de la comunicació, ja que
l'important és el que entén el receptor:
- La credibilitat en la font del missatge.
- El disseny del missatge.
- El canal utilitzat per a transmetre el missatge.
- El segment de població seleccionat.
- El comportament desitjat.
D'aquesta
manera, el missatge basat en la comprensió de les necessitats
i les preferències de les persones establirà una
bona comunicació.
Els missatges hauríen de ser més propers, més
enèrgics i més atractius. S'ha de tenir en compte
també que per potenciar la donació de sang, els
missatges a través dels mitjans de comunicació,
són importants però no suficients.
S'han de tenir presents els desitjós, preferències,
expectatives, necessitats... de la població als que es
vol dirigir el programa de foment de la donació. S'ha
d'utilitzar més d'un canal de comunicació, sense
la búsqueda de la adeqüada complementarietat de
missatges ni de canals.
Quina ha de ser la postura més adequada?
La línia de treball proposada per l'autor es basa en
un principi que diu que les coses a més de fer-les i
fer-les bé, s'han de donar a conèixer.
Per
tal de contribuir a una millora de les relaciones entre mitjans
de comunicació i el sector de salut caldria tenir en
compte les circumstàncies del moment. És important
elegir bé els moments, a l'hora d'enviar missatges en
els mitjans de comunicació. Caldrà conèixer
les prioritats dels mitjans de comunicació. Això
significa donar informació correcta, i no aparentar que
es tenen intencions ocultes per mostrar les coses d'una manera
diferent a la correcta.
S'ha
de planificar la incorporació dels missatges de salut
en la ràdio, premsa, revistes, televisió i videos
comunitaris... Això significa que s'ha de tenir en compte
que el missatge s'ha d'orientar a la competició amb altres
notícies, buscant conscientment els moments i establint
els contactes oportuns. Caldrà també investigar
els efectes produïts pels missatges de salut i pels anuncis
publicitaris. Per altra banda també s'hauràn d'augmentar
els coneixements entre els professionals dels mass-mèdia
sobre les necessitats i prioritats del sector salut. Seria important
fomentar que els professionals de la salut i l'organització
dels mitjans treballessin conjuntament dins d'una dinàmica
de transparència.
Però, com s'aconsegueix això?
La solució no és fàcil, però n'hi
ha alguna. Caldràn una sèrie d'esforços.
I es que totes les persones practiquem l'acció de comunicar.
La veritat és que el compartir i donar a conèixer
les coses és, sense dubte, saludable i apasionant, ja
que la comunicació facilita la compressió i fa
possible l'acord.
La
comunicació és -en conseqüència- altament
recomanable.
Nerea Baeta
